Conforme s’acosta l’1 d’octubre, s’evidencien discrepàncies somortes entre els partidaris de posar les urnes per permetre els ciutadans manifestar l’opció independentista o la contrària.
No es fan d’allò més evident però hi són. La prova del cotó és que no hi ha hagut manera d’organitzar amb anticipació decisiva, per les entitats que donen suport al referèndum, una campanya conjunta, unitària i engrescadora de promoció de la convocatòria, amb ànim de convèncer els ciutadans de la bondat del referèndum i de votar sí a la independència de Catalunya.
Les entitats tenen força més marge d’actuació que no pas el Govern, molt vigilat i enormement limitat per les decisions que adopta l’Estat o que pot adoptar. Per això tenen una responsabilitat gran a la qual no acaben de saber respondre unitàriament.
Cal creure que hi ha, almenys hi poden ser, discrepàncies d’enfoc . Cal posar l’accent sobre la democràcia o sobre la independència, cal buscar l’enfrontament a totes amb l’Estat o promoure el bon rotllo i la il·lusió per fer un país normal, cal posar les urnes per sobre de tot o és millor tenir com a principal objectiu evidenciar la posició bel·ligerant de l’Estat, cal anar a xocar contra la paret de formigó per demostrar-ne l’existència o és millor escalar-la o buscar un altre itinerari.
No em demanin la resposta però em sembla que els que tenen la més gran responsabilitat han de promoure alinear totes les forces disponibles en la millor de les opcions, després de debatre-les amb tots els implicats de manera franca i honesta, pensant en el país per sobre de les posicions de part o la cerca de posicions favorables, personals o col·lectives, per l’endemà.
No sé si s’hi és a temps. M’agradaria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!