El referèndum és l’obsessió malaltissa del govern espanyol. No hi ha divendres que no en parli per boca del seu portaveu. De fet, el president del Consell de Ministres i els que el conformen en parlen a la mínima que poden.
L’obsessió sovint es transmuta en amenaça. Ahir, a la sortida del conclau setmanal, Méndez de Vigo, un home amb imatge del XIX, va anunciar solemnement que Catalunya es quedaria sense finançament, si es gastava un euro pel referèndum.
L’obsessió s’entén: l’Estat s’hi juga molt. Per començar, el 20% del PIB espanyol i una forma de viure i administrar que compta invariablement amb l’aportació catalana, sense la qual no se sosté.
Però és una obsessió mal dirigida, contraproduent, injusta, que té ànim d’ofendre, de castigar, de fer ben visible qui mana, qui és el més fort.
L’Estat, mentre sigui l’Estat de Catalunya, té l’obligació d’atendre el finançament del que és una part del Regne d’Espanya. Si no ho fa, incompleix greument les seves obligacions i posa en risc la seva pròpia solvència. A la vegada, declara Catalunya independent per la via dels fets.
Sens dubte, és un moviment equivocat, impossible d’executar i ho saben a Madrid. L’anunci té com a objectiu crear por i mostrar fermesa davant de l’opinió pública espanyola, ja prou “educada” per fer evident la malícia dels catalans, i davant d’una part de la ciutadania catalana que no combrega amb el dret a decidir.
I si de pas, aconsegueixen que els catalans unionistes atribueixin el patiment a la Generalitat per la seva “deriva independentista” pel seu mal cap, millor. Segur que a Madrid hauran dit “miel sobre hojuelas”.
A la vegada amenaçar amb tallar el FLA és tremendament injust. El de finançament de Catalunya la fan els propis catalans amb els seus impostos, tots els ciutadans, els partidaris i els contraris al referèndum. L’Estat no fa altra cosa que cobrar i repartir, de manera gens equitativa, val a dir.
Aquets mateixos catalans, blancs i negres, indepes i no indepes, conformats i revoltats, pobres i rics (aquests no patiran massa) seran els que pagaran les conseqüències de la mala manera de fer del govern espanyol, si mai es decideix a fer efectiu l’anunci, que no deixa de ser una prova més de la manca de sobirania de Catalunya, de la poca qualitat de l’autogovern i del fracàs de l’Estat Autonòmic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!