11_09_17

Altra vegada Barcelona plena de gent que expressa la voluntat d’independència. Any rere any, centenars de milers de persones surten al carrer en un acte curull de civisme i civilitat.

En altres ciutats europees, quan s’aplega molta gent és, normalment, perquè cal reaccionar a un fet colpidor. Un atemptat terrorista, per exemple. I no arriba a sortir la gent que ho fa a Catalunya, en termes relatius.

Els 11 de setembre tenen una càrrega propositiva molt notable. Sens dubte, que també  hi ha una part reactiva, per causa de l’escassa capacitat d’empatia de l’Estat envers el sentiment dels qui es manifesten.

Els que anys rere any surten de casa per fer-se escoltar tenen un projecte i l’expressen:  la Catalunya-Nació vol esdevenir la Catalunya-Estat, sense perdre la condició de nació.

I a l’altra banda només han trobat portes tancades. No és d’estranyar que vulguin obrir una gran finestra al bell mig del mur de formigó armat, en forma d’urna on dipositar els seus vots per a fer possible el projecte nació-estat.

És molt i molt complicat, però milers de mans poden fer-ho. Voler és poder.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *