De 1714 a 2017

La Diada Nacional de Catalunya se celebra en un context extraordinari. El Parlament ha aprovat la llei del referèndum d’autodeterminació amb caràcter vinculant. El president de la Generalitat l’ha convocat per a l’1 d’octubre. El TC n’ha declarat la suspensió, a petició del Govern d’Espanya. Al mateix temps, es demanen responsabilitats penals i s’adopten altres mesures adreçades a impedir-ne la celebració. Això no obstant, el Govern català ha reafirmat el seu compromís inequívoc amb el referèndum. El conflicte està servit. Res no serà ja igual a la política catalana i a l’espanyola.

Amb el pas dels anys, la distància entre Catalunya i Espanya s’ha fet més gran encara. Les iniciatives endegades per les institucions catalanes per a cercar l’apropament no han estat mai acceptades. El Govern espanyol no ha fet cap proposta de garantia de l’autogovern, en cap dels àmbits, des del cultural al financer. A més poder, més obligació de promoure l’entesa i més responsabilitat si falta.

___

Les institucions catalanes només han pres la decisió d’exercir el dret a l’autodeterminació quan han constatat fefaentment que no és possible l’autogovern veritable, quan la condició de nació de Catalunya és sistemàticament negada, quan hom està forçat a escollir entre la independència del país o la seva decadència, quan s’aprecia poca estimació per la llengua i cultura pròpies, quan es té el convenciment que no es rep un tracte just i que mai no es rebrà i quan totes les sortides estan barrades.

Quan les crides al diàleg i a l’entesa s’han demostrat estèrils, l’apel·lació a la ciutadania és del tot legítima per bastir una solució entenimentada, pensada per a tothom i amb el bé comú com a horitzó. I a ningú no ha de fer por que la gent s’expressi en unes urnes.

Tothom s’hi juga molt. En això, malgrat la distància infinita que separa el segle XVIII del XXI, la situació actual no és gaire diferent de la que es donà al 1714. Els lleidatans i catalans que s’oposaven a l’exèrcit de les Dues Corones estaven convençuts de defensar l’autogovern, drets i llibertats, segons les pròpies costums i tradicions. Sabien que la victòria borbònica suposaria la seva pèrdua. Avui, com fa tres segles, el compromís dels catalans és determinant. De fet, ja hi ha conciutadans al cap davant de les institucions pròpies que s’hi han jugat una condemna penal i tenen en risc el seu patrimoni. Altres han estat advertits. No estan sols. No estaran sols.

___

En qualsevol ocasió en què les urnes es posen, quanta més gent contribueix a configurar el parer de la majoria, millor. Les decisions que els governants han de prendre seguidament tenen un més alt grau de legitimitat. El camí triat entre molts té més garanties. Aquesta és l’esperança compartida pels qui han decidit escollir la via, costeruda, de promoure i facilitar que els catalans decideixin per ells mateixos.

I, passi el que passi, convé preservar en tot moment el que és un tresor: la convivència entre diferents en una mateixa terra. Persones que professen religions diferents o cap ni una, que voten un partit o un altre, que es declaren o no independentistes, nascudes on viuen o arribades d’altres països. Persones que tenen interiorment el convenciment que conformen una mateixa comunitat, malgrat no en coneguin tots els seus membres. Catalunya, un sol poble. També a les urnes.

Visca Catalunya

____

(Extracte del discurs pronunciat ahir diumenge en l’acte institucional de la Diada a Lleida)

t

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *