Si el Parlament aprova la llei del referèndum i es convoca, el resultat és la sortida de la democràcia. Poc o molt aquestes són les paraules de la vicepresidenta espanyola, senyora Soraya Sáenz de Santamaria, en un acte de partit (PP). I continuà, si això passa, la democràcia actuarà amb totes les seves armes.
Hagués preferit que el mot armes no hagué estat utilitzat, però estic convençut que era emprat en sentit figurat. En qualsevol cas, em sembla que la senyora vicepresidenta ha anat més enllà del que és raonable. Ja se sap que en actes de partit no cal finejar massa, segons una concepció generalment acceptada, per inconvenient que sigui.
Naturalment, dependrà del que s’entengui per democràcia. Per la vicepresidenta, democràcia és estrictament el compliment de la llei i assumeix, implícitament, que les lleis del Parlament no són lleis o no ho són si contravenen el que pugui dictaminar el Tribunal Constitucional (sense que s’hagi pronunciat) o que els parlamentaris catalans no estan legitimats, per una elecció democràtica, per fer lleis en un Parlament vàlidament constituït.
La senyora Sáenz de Santamaria podia haver dir que si el Tribunal Constitucional resol que, una vegada aprovada, la llei del referèndum és inconstitucional o si en suspèn la seva vigència, a requeriment del Govern, la llei del referèndum serà contrària, definitivament o temporal, a l’ordenament jurídic espanyol, llegit tal i com ho faci el dit Tribunal. No cal dir que la senyora vicepresidenta ja sap indegudament què dirà el Tribunal quan sigui requerit per a fer-ho, o això es dedueix.
De la democràcia no es pot sortir amb facilitat, llevat si és el resultat d’un “pronunciamiento” o d’un cop d’Estat com tants se n’han produït al llarg de la història d’Espanya. No cal dir, que la probabilitat és nul·la en el segle XXI a l’occident europeu. Si s’aprova la llei del referèndum i es convoca, ningú no sortirà de la democràcia, tampoc les institucions catalanes.
Més aviat, em sembla que la senyora vicepresidenta es veia a ella mateixa com l’àngel que, espasa flamígera en mà, expulsa del paradís els qui van menjar de l’Arbre del bé i del mal. El Parlament i el Govern hauran gosat, creu la vicepresidenta, fer el mateix que fan els Estats, la qual cosa és intolerable i han de sortir del paradís terrenal.
Aquesta és la seva visió, diria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!