Avui, dilluns, s’aprecia una certa tendència a la normalitat. El període de vacances més general està a les acaballes. El que s’esperava que passés a partit del 15 d’agost, s’ha endarrerit un parell de setmanes pel cap baix. Els atemptats i la prudència per no precipitar res abans d’hora han tingut aquest efecte temporal.
El temps diposita pols sobre el que succeeix per greu que sigui. Les víctimes, els familiars i amics propers seguiran sentint un dolor insuportable per la pèrdua d’una persona estimada o per qui ha quedat greument malferida, malgrat que hagi estat tota la ciutadania l’atacada, la ferida i l’alterada.
Els atemptats canvien la vida i res no és exactament igual que com havia estat. El neguit, la incomprensió pel que és incomprensible, la tristor romandran per temps i més temps en l’esperit de tanta i tanta bona gent.
Les declaracions i pronunciaments a partir de la manifestació de dissabte passat testimonien que el parèntesi obert pels fets impensables comença a tancar-se. La prudència per no aparèixer com qui s’aprofita dels atemptats–des dels fets d’Atocha, a Madrid, que se sap–ha apaivagat el que hauria estat un temps de confrontació, encara que s’han escapat i s’escapen escaramusses, que creixeran en nombre i intensitat fins esdevenir un veritable conflicte obert, intens, de resultat imprevisible.
Comença el curs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!