Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

25 d'agost de 2017
0 comentaris

Creixement

L’economia creix a Catalunya, Espanya i Europa. Gairebé set anys de crisi han deixat un panorama desolador, tanmateix, malgrat sigui una bona notícia que el PIB augmenti aquests darrers anys, des del primer trimestre de l’any 2014 de manera clara.

En aquests anys, s’ha perdut ocupació i s’ha de deixat de crear equipament i serveis públics. Per força s’ha de notar. Sense que es recuperin de manera seriosa, ocupació i serveis, no es podrà donar per superada un crisi que, per la seva profunditat i duració, ha deixat ferides, algunes irreversibles, en la pell de moltes persones i en l’ànim públic.

Els riscos segueixen sent-hi. Les incerteses polítiques que hi ha arreu poden fer trontollar la recuperació en qualsevol moment. El deute públic de moltes economies ha augmentat substancialment en els anys passats. L’economia, en les grans magnituds, va bé a Europa, entre altres coses, perquè el BCE ha posat molt carbó a la màquina i un dia o altre haurà de començar a reduir estímuls, a poc que la inflació creixi més del que ja ho fa.

Han estat anys molt difícils per la tresoreria de la Generalitat de Catalunya. Havia mesos que calia decidir què es deixava de pagar, protegint nòmines i serveis essencials. La creació de capital públic es va alentir fins extrems inimaginables.

En els anys del govern Mas, amb el gran Mas-Colell  a Economia, es van fer miracles i es va anar amb el cinturó més estret del que convenia. No hi havia altra possibilitat. El govern va passar a ser el de les retallades, quan, de fet, era el de la supervivència en condicions duríssimes, més quan el finançament del país seguia essent injust i per dessota del que era raonable, sense cap possibilitat, en no ser Estat, d’acudir als ajuts reservats a aquests, sense els quals Espanya, dit sigui de pas, no se n’hauria sortit.

No només les administracions públiques es van aprimar. Moltes persones i famílies les van passar magres, fins a extrems que semblaven insostenibles i, qui sap si, en molts casos, no ho van ser veritablement. Ben segur que sí.

Cal creure que algun aprenentatge positiu n’haurà sortit de tot plegat, tant en l’àmbit privat com en el públic. Segurament, avui se sap que estirar el braç més que la màniga té riscos i que hi ha pujades i baixades. De fet, això se sap des de l’antigor i ha quedat escrit en llibres sagrats: a set anys de vaques grasses en van seguir  set de vaques primes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!