El 9N2014 va ser una fita d’importància creixent en la política catalana. El 9N es pren com a referència per l’1O2017, per exemple. El 9N2014 suposà la condemna, encara pendent del Suprem, d’un president de la Generalitat i de tres consellers.
Aquesta condemna comporta que el “Tribunal de Cuentas” iniciï el procediment per reclamar als que s’identifiquen com a responsables del 9N els costos d’organització de l’esdeveniment, una mica més de cinc milions d’euros.
No hi fa res que fossin recursos atribuïts per un Govern legítim, amb uns pressupostos aprovats per un Parlament legítim; tampoc, que fossin de la Generalitat de Catalunya i no de l’Estat. Cal anar contra Mas, Ortega i Rigau.
La investigació té uns destinataris ocults, indirectes. Els membres del govern català i tots aquells que puguin ser responsables de la despesa d’un sol euro en l’1O2017.
Tothom ha de notar l’alè al clatell de l’administració de l’Estat que no està disposada a permetre que els catalans, els del sí i els del no, puguin expressar-se l’1 d’octubre, amb eficàcia i amb conseqüències tangibles.
El “no esteu sols” és avui d’importància cabdal i convé que sigui recordat i aplicat a tots els àmbits en què convingui fer-ho palès. Però res no evita el risc personal dels membres del Govern i de la resta d’afectats, cosa que s’ha de ponderar degudament en aquest moment històric.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!