Coca de recapte

El cop de puny rebut pel senyor Navarro, primer secretari del PSC, mereix la reprovació de tothom. Alhora, també la mereix l’ús indegut d’un fet lamentable.

El senyor Navarro, que té la meva solidaritat per l’agressió rebuda, ha pujat al carro del discurs populista, que comparteix amb el PP i Ciutadans, que vol fet creure que a Catalunya hi ha crispació i enfrontament social. Recordin el ministre de l’Interior explicant que per Nadal les famílies no podien compartir la mateixa taula en pau i tranquil·litat d’esperit o quelcom semblant.

De l’actuació reprovable, sense cap matís possible, d’una persona no es pot deduir res sobre el comportament del col·lectiu o de la societat a la qual pertany. Tampoc no és símptoma de res, si de cas de poc seny o de desequilibri de la interessada.

També val a dir que les diferències entre partits polítics i la controvèrsia pública no és equivalent a enfrontament polític ni menys encara enfrontament o confrontació social.

El primer secretari socialista ha perdut una ocasió més per construir un discurs propi i diferenciat del discurs de forces polítiques dretanes i per enfortir el que havia estat un signe d’identitat del PSC: l’opció per la convivència, la integració i la igualtat, i la seva defensa.

Certament, altres forces polítiques compartien i comparteixen aquests valors que es podrien concretar en l’expressió “Catalunya, un sol poble”. Navarro sembla voler separar-se’n. Espero que no sigui així i sigui només una impressió que no s’ajusti a la voluntat de l’interessat. De fet, altres dirigents socialistes no comparteixen la visió del seu primer secretari, en aquest assumpte i en molts altres aparentment.

Perquè Catalunya és, ha de ser i serà un sol poble. La demagògia i el populisme no hi han de niar. Per responsabilitat i per garantir la convivència.

___

Davant de fets lamentables sempre hi ha diferents respostes. La del jugador Alves és d’una subtilesa i intel·ligència encomiables. Menjar-se el plàtan ha esdevingut una imatge poderosa de la lluita contra el racisme i la xenofòbia. Per treure’s el barret.