Coca de recapte

Organitzat pel Casal Pere III, Ateneu de Balaguer, a la sala d’actes del seu ajuntament es va celebrar ahir tarda una conferència del periodista Martí Anglada. Quatre vies per a Europa, quatre vies per arribar a la independència n’era el objecte. Un èxit de públic i una conferència molt entenedora i engrescadora.

El Casal Pere III té com a missió augmentar i aprofundir el suport social a la independència de Catalunya i també en els valors de la convivència i de la tolerància. És una d’aquelles institucions que fan país a Balaguer i a la Noguera.

No hi ha una única manera d’esdevenir independent. Els ingredients per a l’èxit que són en els processos que han sortit bé i que identificà el Martí Anglada en el decurs de la seva xerrada són: llengua pròpia, és a dir, cultura pròpia; consens sobre la història del país; estructures d’Estat: parlament, policia pròpia sobre el terreny; mitjans de comunicació; estat de benestar territorialitat (salut, educació, benestar social); hisenda pròpia o estructura recaptatòria territorialitzada. Catalunya reuneix quatre dels cinc i el cinquè està en construcció.

Subratllà la importància de disposar de països amics, de suport financer, de liquiditat en els primers mesos d’independència, com també de què el procés no s’allargui indefinidament: els corresponents a Eslovàquia, Estònia, Letònia i Eslovènia van durar entre dos anys i dos anys i mig. Som dins de termini i el procés es du prou bé.

Els passos que cal seguir per a l’èxit són: declaració de Sobirania poc o molt explícita; eleccions plebiscitàries; consulta; declaració d’independència. La consulta és essencial per afavorir que altres països reconeguin el nou estat, condició inherent a l’efectivitat de la independència. Per aquesta banda, Catalunya també ho té ben enfocat.

Per acabar va deixar ben clar que els Tractats Europeus res no diuen sobre la sortida de la Unió de països que s’independitzen i que la partida es jugarà en el pla polític, amb les subtileses jurídiques que s’escaiguin. Exemples: Alemanya i Xipre. Ben tranquils doncs, encara que res no està guanyat. Però tampoc res no està perdut, com volen fer veure des de les instàncies governamentals espanyoles de manera interessada.