Corredor mediterrani

Pel corredor mediterrani ha arribat civilització a Catalunya i Espanya, quan no ho ha fet per mar des de les altres ribes. També han d’arribar-hi oportunitats.

En temps de la dictadura, capitals privats varen construir l’autopista del Mediterrani per on sortíem a Europa i baixàvem llibres, experiències, esperances i començaven a sortir des de pomes i peres a sis-cents de la Zona Franca.

 

Fins ara, l’estat espanyol no ha plantejat el corredor ferroviari del mediterrani, amb desenes d’anys d’endarreriment.

 

Primer calia lligar el centre a la perifèria per poder-hi dur la riquesa, al centre, no a la perifèria. Calia construir una capital on ancorar l’estat.

 

Ara, en part obligats per la geopolítica i forçats pel sentit comú, dibuixen el corredor mediterrani que en arribar al sud entra cap dins, no fos dit.

 

Cal que el facin perquè sense corredor d’alta capacitat ben connectat amb ports i aeroports la creació de riquesa es complicaria molt.

 

Catalunya pot ser la ròtula que connecti la fàbrica del món que és Asia a la comunitat de consumidors més rica que és Europa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *