Joan Solà

Ha mort un gran home. No he tingut la sort de tenir-hi tractes. Vaig parlar amb ell només un cop. En tinc un record inesborrable. Impressionava. Enamorava. Engrescava. Il·luminava.

 

 

La claredat de pensament, la saviesa, l’estimació per Catalunya, per la seva llengua i cultura, feien de Joan Solà una personalitat imprescindible, insubstituïble.

 

Persones que l’han conegut i han tingut la sort de compartir moments de vida senten que han perdut un company i amic. Un home senzill però gran, treballador incansable, savi inabastable, amb qualitats humanes fora del comú. No dubten de dir que han perdut una persona estimada. Tenen el cor trencat. Res no pot tenir més valor.

 

Sap greu. Marxa un home clarivident que havia d’ajudar a fixar el rumb de la nació, a mantenir els anhels de llibertat i a enfortir la nostra llengua i la nostra cultura.

 

Per servar la seva memòria nosaltres no podem fer altra cosa que viure amb dignitat i maldar per conquerir la llibertat plena del nostre poble, perquè, tot seguint el seu mestratge, una llengua només pot ser digna i mantenir-se si els qui la parlen viuen dignament i confiada, i si el poble que la parla és lliure.

 

Sí, ha mort un patriota. Descansi en pau.

Afegeix un comentari