Màrius Torres en el record

En la soledat de la nit, el darrer pensament del dia per a Màrius Torres. Ho faig seguint la petjada que deixà a en Josep Maria Castellet, qui  va haver de passar un llarg període de la seva joventut al sanatori de Puig d’Olena, on morí el poeta de Lleida.

Diu Castellet en el seu llibre Seductors, il·lustrats i visionaris: “La que havia estat una presència imposant era la de Màrius Torres, mort i enterrat al cementiri del sanatori l’any 1942. La seva memòria era viva i te’n parlaven amb un cert recel mossèn Ventura i les monges que l’havien conegut. El recel procedia del fet que Màrius Torres havia estat un teòsof reconegut i que la seva faceta ocultista no lligava gaire bé amb el catolicisme oficial que ells practicaven. Totes aquests presències –i les que no vaig arribar a saber mai—havien impregnat de catalanisme, molt de portes endins, aquell sanatori, i començaven, potser a impregnar-m’hi a mi mateix”

 

I més endavant, després d’una reflexió sobre la dignitat dels qui esperaven la mort en el sanatori, sabent-se condemnats, es recorda de la presència de Màrius Torres i explica: “Potser Màrius Torres, des del mateix sanatori, quan parlava de “guaitar enfora” volia dir alguna cosa semblant al que jo volia defugir: guaita enfora, a l’espai on la vida governa,/ no pas dins teu, al trist recinte humit i gris/ on regna, entre la fosca que glaça les palpebres,/ la Mort, la immunda mort, oferta en els altars/ a un culte corromput de runes i tenebres.”

 

Màrius Torres va morir el 29 de desembre de 1942, als 32 anys d’edat.

 

Avui fa 100 anys del seu naixement.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *