He llegit en un magazine, en plena campanya electoral, un reportatge sobre l’inefable Rodríguez Zapatero. Li preguntaren pel punt dèbil dels polítics. La resposta és antològica: “La tarea política es una permanente lucha por poder cumplir la palabra dada”. No he volgut traduir per no trair.
No els sembla una resposta fantàstica? I la continuació és igualment espectacular. “Primero porque se tiende a considerar que los políticos no cumplimos…” I ho diu ell solet. El polític incapaç, no ja de complir la paraula donada, sinó de complir i fer complir lleis promulgades, com ara l’estatut de Catalunya.
El mal és que per culpa de personatges com aquest, tots els polítics són posats en el mateix sac. Per la seva culpa massa gent diu allò de “polítics, no gràcies”.
Quan la política és més imprescindible que mai, en ZP la degrada.
La resta de l’entrevista il·lustra força bé la personalitat del personatge. La seu poc nivell intel·lectual esborrona. Quin pecat haurem comès?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahir el lehendakari Patxi López deia que amb ells ‘los cerdos ja han volado’, com si ‘los cerdos’ aquests no tenien altre proposit que esperar que arribaren ells per a poder volar?