Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

25 de maig de 2009
Sense categoria
1 comentari

Grans amics

Que la política fa estranys companys de llit és cosa sabuda. A Euskadi ja varen experimentar la unió estratègica de PSOE i PP per foragitar, per la força dels seus vots, legítimament aconseguits, el PNV d’Ajuria Enea. Ara s’acosten a Catalunya.


Qui hagi vist l’afabilitat amb què el M.H. President de la Generalitat, José Montilla, tracta na  Sánchez Camacho, Presidenta del PP a Catalunya, no en dubtarà gens. 
 

Estan en el seu dret, que ha de ser respectat. Això no és obstacle perquè se’n puguin assenyalar algunes incongruències.  

La primera: com s’aguanta que en la campanya electoral pel Parlament Europeu encara es jugui amb l’espantall del PP, en la línia del “si tu no hi vas ells tornen”. I com es conjumina amb la campanya mediàtica contra el PP i tot el que faci olor a Aznarisme, per exemple. A aquest pas, tornaran de la seva mà. 

La segona: com es pot buscar un perfil catalanista i al mateix temps seure costat a costat amb el PP. No cal recordar la imatge, tan criticada pel PSOE-PSC, de les persones emmanillades tronant contra la llei d’educació. 

La política, com el paper, ho aguanta tot, s’acostuma a dir. No n’estic tant segur. Arriba un moment que les ciutadans perceben tanta contradicció, i poden acabar decidint de plegar d’anar votar o, en el millor dels casos, canviar el sentit del seu vot. 

Per altra banda, prou em plaurà de veure com accepten Iniciativa i Esquerra aquest nou company de viatge. Diran vostès que ja s’han empassat el pacte a Euskadi i res no han dit. 

Sempre podien al·legar que Euskadi és un altre país. Ara s’ho troben a casa. S’ho empassaran? No en dubtin. A tot estirar faran alguns escarafalls. Res més.  

De pas, l’acostament PP-PSOE no demostra altra cosa que la solidesa de CiU. Aquesta és l’única bona notícia de tot plegat.

 

 

 

 

 

 

  1. Ja fa temps que el nivell de tot plegat davalla perillosament; es perden les formes fins tractar el poble gairebé de pre-mental. Les campanyes electorals, amb els seus publicistes i els seus candidats al capdavant en són un exemple. Veure com la majoria de la societat ja s’avé a tanta “xoriçada” i es deixa prendre el respecte que tot ser mínimament intel.ligen mereix, amb l’excusa del “ja s’ho faran”, és indignant. Excepcions i alguna bona notícia… sort n’hi ha.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!