Coca de recapte

Ahir demanava en el post “Virus a la caserna” diligència de les autoritats públiques en situacions que poden esdevenir preocupants. Un brot de grip descontrolat pot ser-ho. No estem en aquest punt. Reclamava informació precisa, però vaig trobar propaganda.

I altre cop la ministra Chacón, que quan no va avançada, anunciant abans d’hora la fugida de Kosovo, va amb retard, com quan visita una setmana tard els militars malalts a l’hospital, amb tot el seguici de càmeres  i periodistes. 

Dues reflexions. La primera. Prou es veu que l’importaven ben poc, els militars malalts, mentre l’opinió pública estava fora de joc. No mereixien una visita. Esclata el conflicte i a fer la visita que especifica el manual dels gabinets de propaganda i agitació. 

La segona. La importància de la propaganda, i en campanya electoral encara més. La política és imatge com mai no ho havia estat abans. La simplificació del missatge ha esdevingut la norma de la comunicació. “Pensa’t allò que vols dir en deu segons, la resta no importa”, sembla ser el consell de moda. 

I així no ens en sortirem. Els socialistes han pervertit molt el que és el fer política avui. No importa per a res l’eficàcia d’una determinada política pública, ni la coherència del que es proposa, ni la justícia del que es propugna.  

Només importat guanyar un debat, mantenir la màquina rutllant, fer veure que alguna cosa es fa. Fabricar fum, plantar cortines, amagar l’ou. 

Aquesta és la mala política que na Chacón exemplifica com ningú.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!