Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

10 de juny de 2011
Sense categoria
2 comentaris

1×1

El resultat és 1. Un patafi com una casa de pagès, llevat d’excepcions. Ara la Conselleria d’Ensenyament replanteja el Programa. Trobaran el terreny abonat per acceptar l’aturada de la disbauxa.

Es va confondre digitalització amb gatgetització.  Informatització amb maquinarització. Disculpin els mots.

 

I molta pressa. I molt de dalt a baix. I poc seny. I males opcions en el maquinari. Per què havia de ser un determinat i no un altre. I una forma de compra i no una altra?

 

I clar, el que mal comença, mal acaba. El departament d’Ensenyament havia dut des de sempre (el PIE compleix ara 25 anys) un projecte de informatització i digitalització de continguts modèlic, molt suportat per docents amb intenció docent.

 

I el tripartit se’l va carregar. El Conseller Maragall també la va errar aquí. Ara toca tornar a posar-hi seny i pensar en educació i formació. Pensar en el programari més que en el maquinari, que queda obsolet en mesos.

 

I escoltar el professorat.

  1. El segon tripartit amb un conseller socialista (Maragall) se’l va carregar el PIE i va imposar l’1×1. El primer tripartit amb dos consellers d’Esquerra (Bargalló i Cid), van ampliar la digilitització de les aules per modernitzar-les, però es va fer tot amb bastant més seny i no es van carregar res del fet anteriorment, només per millorar-ho i ampliar-ho.

  2. Sóc professor d’institut i estic totalment d’acord. Tret d’unes poques excepcions, l’1×1 és, parlant ras i curt, una cagada. La cosa és molt simple, no cal ser un eminent cervell, ni un brillant pedagog. L’alumnat d’ESO no té la suficient maduresa com per fer un bon ús dels portàtils, és a dir, el portàtil és qualsevol cosa menys una eina d’aprenentatge: Metroflog, Facebook, Messenger, Ares, jocs on-line, etc. Sense cap tipus de control per part dels pares, en moltíssims casos. Gairebé no saben escriure, però tenen un portàtil. Sembla com si no passés res, però tenim un gran problema. I no estic parlant dels professors, la societat rebrà les conseqüències d’aquest afany de protagonisme polític. Houston, tenim un problema…

Respon a Mònica Amorós i Gurrera Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!