El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

Publicat el 20 de juny de 2011

VOLEM PA AMB OLI, PA AMB OLI VOLEM….

Què coi ens passa? És que estàvem massa ben acostumats, al país de les esferificacions i les bombolles de fum d’api (API), o tot això ja hi era i la majoria miràvem cap a una altra banda? Vull dir tot això d’haver de demanar coses bàsiques, a crits, pels carrers… 
Si només es tractés de deixar les “esferificacions” per a diades i festes de precepte i per a la resta de dies tornéssim a la simplicitat, jo no ho veuria malament. La llàstima és que és un tema molt més greu. Per això trobo que, als carrers i les places, la gent hauria de cantar aquella vella cançó de lluita, allò del “volem pa amb oli, pa amb oli volem, volem pa amb oli, pa amb oli volem, volem pa amb oli, pa amb oli volem (fins a tres vegades), si no ens el donen, si no ens el donen, ens el prendrem (iep! Això sí que és revolucionari). M’agrada més aquesta cançoneta, que sembla tan innocent i és tan revolucionària, perquè no demana res de l’altre món, demana només el just i necessari (un modest i saborós pa amb oli), i al mateix temps avisa, potser amenaça, sense arribar a fer mal ni a ofendre ningú (ens el prendrem). M’agrada molt més que no pas aquell “no hi ha pa per a tant xoriço”, perquè només és una constatació, no demana res i tampoc amenaça (senyala una mancança amb sornegueria i demostra impotència). El “volem pa amb oli” concreta i avisa. A part, el pa amb oli real, no el metafòric, és una opció gastronòmica de primera. És senzill, però pot ser també sofisticat; permet moltes combinacions: amb sal i xocolata, amb sucre, amb pernil, amb arengada, amb bacallà esqueixat, amb formatge, amb pa del dia abans una mica torrat, amb pa girat de fa dos dies, amb pa tou, pa calent… que no falti a cap casa! 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent