VA BÉ EL ROMANÍ PER A LA POLÍTICA?
Coses de la vida m’han portat a la memòria aquella branca de romaní que Pasqual Maragall va dir que li havia donat una gitana mentre ell passejava de bracet amb la Diana Garrigosa pel parc del Retiro de Madrid…
Corria el novembre del 2005; us en recordeu? Mas, Carod, De Madre i Maragall anaven al Congrés de Madrid a “defensar la presa en consideració” del ja mític Estatut del 30 de setembre. El gran Pasqual Maragall va regalar la branca de romaní a Manuela de Madre (que poc abans havia fet baixar les llàgrimes a més d’un i més de dos -em consta- explicant davant les càmeres de tv3 que ella va arribar amb una maleta a Catalunya, a treballar, i que ara anava a Madrid a defensar que Catalunya és una nació!!!) Després, ja al Congrés, Manuela de Madre va regalar la branca de romaní a Zapatero, que també creia -o deia que creia- que Catalunya és una nació (entre les moltes i contradictòries coses que llavors Zapatero creia i deia!) En fi. Han passat quatre anys i som allà on som. Vull dir que Mas, Carod, Maragall, De Madre i Zapatero ja no són els que eren: nosaltres tampoc. Queden però uns quants dubtes; portava o no portava sort aquella branca de romaní? I si en portava, a qui la portava? Li va regalar la gitana a Maragall, per simpatia, pel que fos, o va ser Maragall el que va comprar el romaní a la gitana i li va fer lllegir la bonaventura de l’Estatut? A vegades va bé mirar enrere, si més no per relativitzar-ho una mica tot…i per enyorar-se, i somriure!
El que et puc dir és que és una herba aromàtica molt bona: carn, pasta. Barrejada amb farígola i marialluïsa té un gust molt bo.
En tinc de plantat, i ens agrada molt el gust.
Diuen que fa pujar l´ànim, però en el nostre cas L´ESTATUT el tenim en stand by.