El camp de l'Erra

I no em refereixo a les dones que algun dia -tot arribarà- hauran de governar aquest país, com feu mil anys enrere la gran dama Ermessenda de Carcassona. Ara pensava més aviat en les nenes que naixeran l’any vinent o el 2012 i que tenen moltes probabilitats de portar aquest nom…

Hi haurà generació Ermessenda, com hi hagué generació Arnau o generació Biel i Isona? Penso que sí. Ho dic per la sèrie que prepara tv3 sobre la comtessa de Barcelona, que va governar anys i panys, que va viure molt per l’època (més de vuitanta anys), que va conspirar, va legislar, va tractar-se amb papes de Roma i amb caps militars. I que va “civilitzar” la cort catalana i la vida de palau, creant la figura del senescal i la del cuiner, tal com havia vist fer a “casa els seus pares”, al Palau de Carcassona. La sèrie, que es veu que ja s’ha acabat de rodar, té de protagonista la Laia Marull, de manera que l’èxit està assegurat. L’èxit de la sèrie no ho sé, però el del nom Ermessenda sí. I així, es popularitzarà aquesta figura històrica que fou sogra de la nostra “estimada geganta”, la Guisla de LLuçà (que si no s’hagués casat en segones núpcies amb el nostre “estimat gegant” Udalard II, hauria sigut ella la regent a la mort de Ramon Berenguer I). En fi, que l’Ermessenda, juntament amb l’Abat Oliba i Sant Ermengol (bisbe d’Urgell i fill d’una altra baronessa del meu poble de Lluçà), van ser, segons Mossèn Pladevall, tres dels més importants impulsors de l’inici de l’art romànic a Catalunya. Quina dona no fou, doncs, aquesta Ermessenda! I, per acabar, va morir a Sant Quirze de Besora, l’any 1058. Re, a quatre passes de casa meva… La seva tomba és a la catedral de Girona, un dels millors llocs del món per reposar eternament. Així, doncs, miro la cara i “el tot” de la Laia Marull, que serà per sempre més la cara i “el tot” de la comtessa Ermessenda, i penso que no està gens malament. No que no està malament. Que arribi ja la generació de les Ermessendes!