El camp de l'Erra

Ja fa un parell de setmanes que es pot trobar a les llibreries la segona edició del meu primer llibre de contes, LA FLOR BLANCA DE L’ESTRAMONI. Aquest recull de narracions màgic (pel to del contingut, però també pel seu significat en la meva vida literària), aquest llibre entre al.lucinat i nostàlgic, que també podria ser interpretat com la narració fragmentada d’un viatge iniciàtic, em va obrir una porta, una porteta…
I per aquesta porteta m’he anat esmunyint, he anat lliscant cap al món de les lletres (publicades). Nou o deu anys després d’haver-lo escrit, jo ja no sóc el mateix. Amb tot, quan fa uns mesos el vaig repassar -aconsellat per l’editora- vaig notar encara una empatia, una emoció, un retrobament amb un jo antic, més jove, més no sé com. Només hi he retocat quatre o cinc o vuit detalls puntuals, perquè penso que aquests contes, justament, són fruit d’un moment i una manera d’entendre les coses i crec que és interessant que el lector els pugui llegir tal com van ser engendrats. Ara no els faria igual, però els reconec i els accepto plenament com a obra meva (d’un jo antic, que experimentava i feia servir les armes literàries que tenia llavors a mà). LA FLOR BLANCA DE L’ESTRAMONI va néixer amb cesària, ajudat per la Judit Mulet (autèntica mare del llibre) i va començar a voltar món amb crítiques bastant positives de Jordi Puntí, Carme Rubio, Alícia Toledo, Jordi Llavina…i amb el cop de mà -molt valuós- de bona gent com el Víctor Sunyol, el Miquel Tuneu i el Robert Jové. Recordo amb emoció la presentació, plena d’amics, a la llibreria 22 de Girona, amb una lectura dramatitzada de fragments per part de la Cristina Cervià i el Francesc Ten. I a tot arreu, el Florenci Barniol fent-me de “secretari”. També recordo una tertúlia-presentació a la sala H de Vic, amb el Tuneu i el Víctor Sunyol com a mestres de cerimònia. El Bassas en va parlar al seu programa (amb el Teixidor). Després el llibre va anar circulant, va anar circulant, es va anar venent i ara feia temps que no es trobava. En fi, qui el vulgui llegir i el vulgui comprar l’ha de buscar amb una portada nova (foto). I els que el vau llegir, hi podeu tornar…però ja ho sabeu: l’estramoni pres amb mesura és curatiu i pres amb excés és metzina. No patiu, el llibre és curt. I crec que amè.