TOM I JERRY (una visió del món)
Estic encantat amb la tornada de Tom i Jerry. Aquest estiu me n’he fet un fart. Ens n’hem fet un fart, els nens i jo de mirar les desenes de capítols que tv3 ha recuperat. Més enllà de les estomacades, les bombes i les granades, les persecucions, les amputacions, aquests dibuixos ofereixen una particular visió del món…
Ens ensenyen les cases de la classe mitjana d’Amèrica del nord. La vida als suburbis benestants. Vist ara, tot plegat té un aire una mica demodé. Quan jo m’ho mirava, de petit, era motiu d’enveja. Aquelles famílies i aquells animals, vivien molt bé. Aquelles casetes de gos, aquells jardins, aquella post de planxar que es desplegava de dins un armari, aquells radiadors alts, les torradores, els tocadiscos, els telèfons, el piano. Ara tot té un deliciós i nostàlgic aire anys cinquanta. També hi ha detalls que dius, ai! La serventa negra, amb aquells espardenyots. Tota bondat. Tota catxassa. La família que viu a la casa, tan convencional. El gos, la caseta del gos, el cistell del gat, l’estenedor, la nevera…. els nostres nens, no s’estranyen de res. Ho troben tot normal. Nosaltres ens els vam mirar en blanc i negre, però ens devien semblar en color. És un clàssic de la televisió i, com a clàssic, totes les generacions s’hi enganxen. I, passats els anys, se’n poden fer noves lectures, s’hi poden trobar nous plaers. Això m’agrada, perquè em permet compartir estones divertides amb els nens. També és cert, però, que ofereix una molt concreta visió del món. Amb tot, mirar Tom i Jerry és un grandíssim plaer. Rius. Veus aquell dibuix, aquell guió, aquella inventiva, aquell detall. Revius amb nostàlgia uns altres temps. Tot això. I més.