El camp de l'Erra

Tinc moltes fixacions, però en tinc dues que fa anys que em duren: Chicago i Bòsnia. Per això m’interessa l’obra de l’escriptor bosnià afincat a Chicago (Xicago, recomanava que escrivíssim mestre Coromines) Aleksandar Hemon. Per això i per les seves qualitats com a narrador: Hemon és com si barregessis la manera d’explicar històries tradicional a les eternes sobretaules bosnianes (fent servir aquell punt d’exageració) amb el dirty realism americà…
Per això estic content amb l’aparició d’aquest nou llibre seu: THE LAZARUS PROJECT. De moment ha sortit en castellà amb el títol de El proyecto Lázaro, traduit per Rita da Costa i publicat per l’editorial italiana Duomo. Aquesta novel.la és una festa. Com acostuma a fer Hemon (un autor que no em fa res dir que és de la meva generació; va néixer dos anys abans que un servidor), també en el seu darrer llibre es mou pels complicats viaranys de l’autoficció: un escriptor bosnià afincat a Chicago investiga -per a fer-ne una novel.la- uns fets ocorreguts en el context de les lluites anarquistes a la mateixa ciutat de Chicago el 1908. De rerefons biogràfic del protagonista/escriptor hi ha el record de les guerres dels Balcans, que va haver de viure lluny, i unes ganes de presentar aquestes guerres d’una manera molt més absurda encara, més descarnada i més distant del que ja eren en realitat i de com ell les va percebre: a vegades no saps si riure o plorar davant un fet horripilant que et descriu, però saps que és horripilant. També parla de la relació que té amb la seva dona americana i amb la catòlica família d’ella. Però per mi, el més interessant, i de bons tros, és el viatge que fa el protagonista a l’Europa de l’Est amb un amic seu d’abans de la guerra, un fotògraf vividor i sense manies, tot en el més pur estil road movie. En fi, un llibre recomanable…de moment (vaig per la meitat). Ja veurem com evoluciona.