SOM 20 N? DONCS FRANCO ÉS MORT!
Fa trenta-tres anys jo em llevava i el meu pare em va dir: “ja te’n pots tornar al llit, que avui no hi ha escola, Franco és mort!” Era vint de novembre, plena tardor lluçanesa, i s’hi estava de perles dins el llit, entre els llençols brodats, tot i que la bossa d’aigua calenta ja s’havia refredat…
S’estava tan bé al llit aquell dijous de novembre -perquè es veu que aquell any 1975 el vint ena, igual que avui, també va caure en dijous- que m’hi hauria quedat de bon gust fins a mitja tarda, si no fos que ja era hora de dinar i ja venia de la banda de la cuina econòmica una aroma d’escudella de carbassa que tenia el poder de fer-te saltar del llit. Em vaig llevar i, mentre l’escudella es refredava al plat, vaig sortir un moment a la plaça. A l’escola i a l’Ajuntament van posar la bandera espanyola amb un crespó negre i era la primera vegada que jo veia una bandera espanyola. I també era la primera vegada que veia un crespó negre. Després vam posar la tele i la gent plorava i hi havia llargues cues davant la caixa. Hi havia gent que feia genuflexions, fingia desmais o s’abraonava sobre les mans del dictador mort, però la majoria -la immensa majoria, la silenciosa- passava amb por i respecte (o fent veure que tenia respecte). Tot això ho dic, perquè jo llavors tenia uns nou anys i ho recordo perfectament. El jutge Garzón, en canvi, es veu que ho acaba de descobrir. Som vint ena? Doncs Franco deu ser mort. Davant l’absurd que m’envolta, agafo un llibre de poesia, per exemple un de Blas de Otero, que trobo que fa per un vint ena (assoleiat), i miro de desconnectar del món.
El senyor de la foto té a veure amb el 20-N? No és pas Franco després d’un canvi d’imatge, oi?
La circumstància és la mateixa, però hi ha diferències. Tu vivies al camp i jo a la ciutat. Sempre he cregut que el franquisme va afectar més a uns llocs que a uns altres, a unes activitats laborals amb més força que altres, a una edat més i a una altra menys… A les escoles també es deuria notar la diferència. Jo ja havia vist més d’una bandera espanyola i més d’un crespó negre. A l’escola teníem a l’aula, per sobre de la pissarra, dos retrats i una creu. Miraves el que escrivia el professor, lògicament en castellà, i sense voler allà estaven ells. Però la gran diferència és que tu no vas anar a escola aquell dia i jo sí que vaig anar a treballar.