El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

SER O NO SER

Aquests dies es veuen i se senten coses inquietants. Hi ha metamorfosis extraordinàries. Arriben veus del més enllà. Passen fantasmes. Com amb Hamlet, vivim teatre dins el teatre dins el teatre. Les banderes espanyoles surten flamants de l’armari. La sobirania popular és posada en dubte. Fa calor…  

 

 

Hi ha grans traïcions. Conversions. Caigudes del cavall. Polítics que ens voldrien fer esbravar. Polítics que ens voldrien excitar. Polítics que ens prenen per rucs, per curts de gambals, per res. Hi ha dones ministres que ens menyspreen. Hi ha presidents, vicepresidentes, presidentes, vicepresidents. Després hi ha el poble ras, que no entén les coses. Ens exciten, ens calmen, ens escalfen, ens refreden. Hi ha una tornada al despotisme il.lustrat. Hi ha sospites. Traïcions. Fantasmes. Teatre dins el teatre dins el teatre. Complex d’Èdip nacional, dubtes existencials. També hi ha les menjadores. Les trones. Les poltrones. Per postres fa calor.  Sembla que d’un moment a l’altre hagi de passar alguna cosa grossa, que hagin d’arribar grans canvis, que per fi, que per fi… però llavors apareix algun altre aspecte de la realitat -o espectre de la irrealitat- algun comentari, algun gest, alguna opinió que ens fa pensar que tornem a ser allà on érem. Allà on érem, quan? Buscant, buscant, he trobat això d’ara fa poc més de cent anys:

Y parodiant à l’Hamlet
en l’acte del panteón,
davant las murallas gregas
díu qu’exclamava en Cambó:
—Ja ho veus, amich, tot cambía;
tot cambía en aquest món….
Ahí esplendors, avuy caca…
¡Lo que forem, y’l que som!
(L’Esquella de la Torratxa, 11 juny 1909)


 
Hamlet és una tragèdia: els protagonistes moren tots. Però també és una immensa història d’amor. Malenconiosa. Com el meu estat actual.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent