El camp de l'Erra

“Aquell menja més que una glaçada allà per sant Miquel”, diu la tradició. Aquests dies les hortes encara són plenes de verdura i els fruiters de fruits. Per això una glaçada ara és terrible. Avui, dia de Sant Miquel, hi ha convocada una vaga general. Una vaga no és una glaçada. Les vagues no es fan, es secunden. Què he de fer, jo? No, més aviat volia dir: ¿què en penso, de tot plegat? Ara mateix estic carregat de dubtes…

…Quan veig com es prepara i com es porta a terme una vaga general en aquest trist començ de segle XXI arribo a una conclusió: la vaga com a instrument de lluita contra el capitalisme salvatge està una mica desfasada. La vaga la fan -bàsicament- els funcionaris i els obrers de les grans empreses. Però i els aturats? I els autònoms? I els botiguers? Els petits empresaris? Els ni-nis? Les dones que fan hores de neteja per les cases? I els artistes, escriptors, actors, periodistes free lance, tota la pesca? Quin sentit té, tot plegat, no ho sé. Però noto que això fa un tuf de desfasat. No per les raons, que molt sovint hi són. No pels arguments, que sovint comparteixo… per exemple, és fortíssim que per culpa de les giragonses i les aventures del capital especulatiu ara hi hagi molta gent que no pugui arribar a final de mes. És terriblement injust. Contra això com s’hi lluita? Segellant panys de botiguetes de roba? Rebentant rodes de petits transportistes? Aturant els serveis municipals? Deixant els pobles i les ciutats plens d’escombraries? Jo veig que tot això, als vertaders capitalistes salvatges (els que no proporcionen feines ni salaris ni res i que mengen més que una glaçada allà per Sant Miquel) se’ls en fot. Els deixa indiferents. Mentrestant, el fotut sempre és el poca-roba. D’altra banda, també és just demostrar -a qui sigui- que sense els poca-roba, sense la mà d’obra, sense les persones normals, el món deixaria de rodar… I plegar-se de braços sembla la manera més clara de fer-ho. Per això avui em pregunto si secundar o no secundar. Però és un preguntar-me ociós, perquè sóc autònom i treballo a casa i a ningú li importa si faig o deixo de fer.