El dissabte de la Festa Major del meu poble hi havia un home que, quan havia mamat una mica més del compte, es posava sobre una taula i cridava: “se sent, se sent, Lluís Companys està present”. De xic aquestes coses t’afecten. S’ha de tenir en compte que als pobles la canalla per la Festa Major pot sortir de nit amb els pares i anar al ball i veure torrats i veure coses mai vistes i sentir frases mai sentides. I després, tornats als seus llitets d’infant, pot ser que donin voltes a les coses que han sentit i vist, i que vulguin saber-ne més. En fi, que aquest país que diuen de nyigui-nyogui i de pin i pon i de la senyoreta Pepis, aquest país, la mare que ho va parir tot, aquest país va tenir un president afusellat. Aviat és dit. De lluny se senten uns lladrucs que ens volen fer por: por de perdre bous i esquelles, por de fer el ridícul, por de no fer jogo bonito. A prendre pel sac, home! Ells juguen brut i nosaltres ens l’agafem amb paper de fumar. Doncs no senyor. Ara ja sabem tots qui és la puta i qui és la ramoneta (i mira que ja ens ho ensumàvem). Que una sigui excomunista i l’altra més de missa no hi fa res. Ara, m’agradaria que algú em digués amb el cor a la mà quina és la grandíssima diferència entre una consulta no vinculant i una consulta no vinculant….Collons, aixís m’ho feu dir, quan la gent s’està votant a sobre val més que es pugui esbravar d’alguna manera. I vèies que no sigui moltíssima gent la que vagi a votar d’estar per casa, amb una sabata i una espardenya i, mig en broma mig en broma, compte que no acabi baixant una rierada que riu-te’n de les d’Arenys de Munt. Els polítics són pesats, dolents, rapatanis, llenguts, infantils, cínics, però al final els podem acabar perdonant i tot. Sempre que no ens facin sentir gaire estafats. El poble unit mai més serà junyit.
M’ha agradat molt el seu apunt. Per enmarcar-lo!
Gràcies per: “Ara, m’agradaria que algú em digués amb el cor a la mà quina és la grandíssima diferència ENTRE una consulta no vinculant i una consulta no vinculant….” i “Els polítics són pesats, dolents, rapatanis, llenguts, infantils, cínics, però al final els podem acabar perdonant i tot. Sempre que no ens facin sentir gaire estafats.”
Atentament
Gràcies pel comentari.