Fa anys amb uns quants amics vam fundar ACRÍ, l?Associació Catalano Irlandesa. Vam arribar a ?fer molt mal?, vull dir que vam beure?ns moltes Guinness, vam cantar moltes balades i fins i tot vam organitzar sonades festes de Sant Patrici a Sabadell, a Vic i al Lluçanès. Una vegada vam promoure un acte al poble abandonat de Perellós (a les Corberes, a la Catalunya Nord) on vam penjar una placa en commemoració dels sis cents anys del viatge de Ramon de Perellós al Purgatori de Sant Patrici, primer ?contacte documentat? entre irlandesos i catalans. La majoria d?aquests actes ?molt improvisats- van agafar transcendència i dignitat gràcies a la veu de la Deirdre i a les mans màgiques de l?arpista Núria Moltó. Aquest serà el primer Sant Patrici sense la Núria.
La Núria Moltó ens va deixar el juliol passat. Catalana de naixement, irlandesa de cor, menorquina d?adopció i Lluçanesa per devoció, estic segur que a la nostra astròloga i arpista de capçalera li hauria agradat molt saber que a la petita illa de Montserrat, al Carib, també és festa oficial el dia de sant Patrici, el 17 de març. La raó és que els seus primers colonitzadors van ser uns irlandesos expulsats de les veïnes Saint Kitts i Nevis. Avui dia Montserrat és un territori d?ultramar del Regne Unit i sembla que el nom li va posar Colom en honor a la nostra muntanya sagrada. En fi, que a les envistes de Sant Patrici he pensat en la Núria Moltó i m?he imaginat que comentàvem aquesta casual relació entre Sant Patrici, patró d?Irlanda, i la mare de déu de Montserrat, patrona de Catalunya. De cop se m?han posat els pèls de punta, perquè m?ha semblat ben bé que sentia en algun lloc de l?habitació el seu riure salvatge, que veia brillar un ull prop de la finestra i que una veu darrere meu, emocionada, deia: ?és fortíssim!?
(o
que era el seu nom de guerra). Segur que
els astres, que tanta vida li van donar, l’han acollida de meravella
en el seu catxondeig còsmic.
posar una mica nostàlgic i copiar un trosset del meu diari, que fa referència
a la màgica estada a Irlanda l’agost de 2000.
prop de Galway i la vaig anar a buscar amb el cotxe de lloguer:
“Travessar un paisatge pirinenc però al nivell del
mar i retrobar
a An Cheathrú Rua (Carraroe) parlant gaèlic deu ser la cosa més surrealista que
he fet últimament. El desert que hi ha entre Carraroe i Oughterard seria la
zona de
on es parla més gaèlic. L’únic problema de tot plegat és que només hi viuen els
xais i les mates baixes. Sort n’hi ha, segons
aquí a tocar i allà tothom parla irlandès.”
Aquest
sant Patrick brindarem per
Núria
pronòstics, entre els quals el que diu que cal Penyora és una
plataforma espacial.