El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

Publicat el 1 de març de 2007

RODALIES M?AIXAFA LA GUITARRA

Ahir havia de ser un gran dia: anava a Barcelona a recollir el meu nou llibre de narracions a l?editorial GALERADA. Justament pensava dedicar el bloc d?avui a fer autobombo aprofitant la sortida d?aquest esperat nou recull de contes errians (tristos, alegres, sorprenents i provocadors: alça manela!). El recull, titulat PÓLVORA DEL QUATRE DE JULIOL, era esperat sobretot per mi, perquè diverses incidències n?havien endarrerit la publicació, però a la tornada la renfe em va aixafar la guitarra.

 

Vaig ser un dels centenars de viatgers que dimecres a quarts de vuit del vespre va quedar clavat a l?andana de l?estació de la Plaça Catalunya, voltat de gent cada cop més nerviosa i esperant un tren o informació. No es veia per enlloc cap d?aquells pobres informadors professionals (bocs emissaris, Benjamins Malaussènes o ases dels cops, amb ermilla vermella, que la renfe ha posat a les estacions perquè la gent es desfogui). La informació va arribar en forma d?excusa de mal pagador (of course, només en castellà) dient que els trens anaven ?com a mínim? amb quinze minuts de retard per ?unes incidències entre Sants i Catalunya?.  Quan van començar a arribar els combois ?que ja anaven plens? la gent va intentar pujar i després buscar-se un forat. La cosa anava empitjorant a cada estació, on continuaven pujant persones enfadades, de totes les edats, fent tota mena de contursions, i intentant salvar les esquenes de les maleïdes portes, que ja no es podien tancar. El conductor va dir per la megafonia (of course, només en castellà) que si no es podien tancar les portes el tren no podia reemprendre la marxa. Tothom suava, alguns reien, alguns esbufegaven, alguns estaven molt a la vora de l?atac de nervis i fins i tot hi va haver  intents de fer fora la gent que havia entrat al tren a l’estació del Clot. Algú va avisar que millor que no ens baralléssim ?entre nosaltres?, que la culpa no era de ningú dels que érem allà. Mentrestant al vagó sonava el cànon de Pachelbel, sonava i sonava i algú va dir que els de renfe ens volien fer tornar bojos amb aquella música. Premuda entre les meves cames, i sis o set cames més, hi havia la bossa amb el meu llibre acabat de sortir al carrer, i jo pensava ?quan podia respirar bé i per tant pensar? que els de renfe m?havien aixafat la guitarra, perquè jo havia previst, innocent de mi, fullejar el llibre al viatge de tornada,  còmodament assegut al vagó, arrepapat, mentre el tren anava fent el seu trajecte per la magnífica costa del Maresme.

 

 

 

 



  1. Per molts anys Ramon, poc sabia que tinguessis el llibre de contes a impremta, i a on es pot comprar?????????, i el teu secretari on s’ha ficat???????. Petons

     

  2. El mínim que puc fer és agrair la sortida al mercat d’un nou llibre en català, amb histories i personatges pensats i escrits en català, perquè això fa gran la nostra cultura milenaria i el nostre idioma, que cada cop perd terreny envers d’altres.
    I em felicito per cada granet de sorra que tots els escriptors catalans aporten i si a sobre és un amic encara més. Felicitats Ramon a l’espera de futurs naixements of course.

  3. Felicitats Ramon per la teva última criatura, un any molt productiu aquest. M’agrada la portada que de moment és tot el què he vist i ja friso per llegir l’interior. De fet, estic fent temps per agafar la renfe i anar a ciutat aquest matí. Pensava comprar-lo allà i fullejar-lo de tornada, tot mirant a cua d’ull el mar, però no sé si arriscar-me! Salut i enhorabona… i al secretari, bentrobat!

  4. … quan jo tot just començava a ser conscient de tot plegat, recordo haver-te vist i haver parlat amb tu, a Cal Penyora. Sembla que hagin passat segles, tot i que deuen haver passat 10 o 15 anys des d’aquells dies que cada cap de setmana, iaios i pares al cotxe, emprenia la carretera al Miqueló, una caseta situada en una "urbanització" (se’n deu dir així d’un camí de sorra on fins no fa tant l’aigua "potable" es recollia en bidons oxidats?) entre Sta Eulàlia i Lluçà.

    M’ha fet gràcia veure que has publicat un llibre. De fet, ja t’havia seguit en alguna revista (de les que no recordo noms perquè tinc molt mala memòria històrica i la vida m’ha anat allunyant de les terres del Lluçanès).

    En tot cas, regiraré llibreries de Girona, a veure si en trobo algun. Perquè ara m’ha picat la curiositat i ves per on, m’han entrat ganes de llegir el llibre. I, per sort, em sembla que no hauré d’agafar cap tren per trobar-ne un. O això espero!

    Bé, i res més a dir. Molta sort i ànims, que de bons escriptors n’hi ha pocs (i si m’he enganxat al bloc deu ser bona senyal!)!

    Salut!

  5. Ei, primer de tot Felicitats per la publicació, sempre és un goig saber que podem complaure’ns uns moments de lectura amb nous títols teus…segur que no ens deixarà indeferents!! Diuen que no es pot jutjar un llibre per la portada, però la sensillesa m’ha agradat…segur que el que ens expliques a l’interior no és tan sensill.
    Sort i molts èxits!!! i no et capfiquis amb rodalies 😉

  6. Felicitats Ramon per aquesta nova publicació. Espero llegir-me’l aviat, no ho faré en trens de la RENFE, sinó que aprofitaré la tranquil·litat dels vespres d’El Soler de n’Hug per endinsar-me a aquesta teva nova obra.

    Ara, toca dir-nos com el podem adquirir i on… Aprofita i fés un autobombo que els trens no et poden aixefar!

  7. Ei Ramon, tot just tornat de Lisboa només volia dir-te que felicitats pel nou llibre !!!

    I a veure quan organitzem el dia de…" Tothom diu el què pensa "

    Salut

  8. Felicitats per la teva nova obra! Ja tinc ganes de llegir-la! La podrem trobar a la parareta de sant Jordia a Santa Eulàlia si no l’hem trobada abans!

    Vinga que sigui tot un exit i esperem que en surti algun més aviat no??

    Que jo sapiga com a mínim en tens un en camí!

    salut

  9. Des d’una gran llibreria de la capital, tot esperant el nostre torn per adquirir el teu llibre, la Maite i jo aprofitem l’estona i el portàtil per dir-te que, de moment, ens agrada moltíssim la portada…. Una abraçada!!

  10. Hola Ramón, sòc Robert Jové, d’Olost, no sé si et recordes de mi, haviem anat a “estudí” plegats, a Prats, tot i que jo dec ser més gran.

    Recordo que quan vaig llegir el teu primer (que jo sàpiga) recull de contes,….la flor blanca de l’estramoni,….no vaig poder estar-me de felicitar-te personalment i et vaig trucar a cal Penyora amb la sort de trobar-te i poder parlar una estoneta amb tu. Realment m’ho vaig pasar molt bé llegint-lo. Per això ara espero amb ànsia l’oportunitat de llegir aquest, em sembla, però, que trigaré uns dies ja que estic endinsat en la Confessió general de Joan Garrabou, novel·la que demana molt temps i dedicació per llegir-la.

    D’altra banda, no sabia que tenies blog, bloc o com carai es digui aquesta mena d’aparador cibernètic, el memoritzaré a “favoritos” i el llegiré regularment,…

    salut company

    r.

  11. Que tinguis sort amb aquest llibre, del qual me n’han parlat tan bé. Espero poder llegir-lo aviat, ja que jo també sóc un adicte a llegir i escriure contes. És el que intento: "viure del cuento"

Respon a isaacperaire Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent