El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

RECUIT DE FONTETA

Un amic em deia: Quins aires de misteri amb tot això del dinar a Fonteta! L’any passat es va explicar així, amb més interrogants que certeses, en alguns diaris digitals. Sempre hi ha aquella gent a qui li agrada fer-se la interessant.  Hi ha qui es dedica a descobrir-nos grans conclaves que ho decidiran tot en un “restaurant anomenat La Fonteta”… Com? Així mateix ho vaig llegir. Però, esclar, amb el 3/24 allà filmant les arribades, aquest any sí que la cosa perd bona part del seu glamour. Això s’ha d’explicar a pilota passada, si volen que faci efecte en les masses empobrides…

Aquesta vegada hi havia càmeres, llums i fins i tot el Navarro socialista…i molts dels que van venir de Madrid a donar-nos lliçons de comportament, també movien la cua orgullosos per aquell menjador de casalot particular (acostumats com estan a aquesta mena de reunions, a la Cort). L’amic també em deia: M’hi podrien haver convidat, que jo també tinc coses interessants per explicar, per discutir, per debatre… Però avui tothom s’afanya a dir que res de res, que allà al dinar famós s’hi va a recollir fons per a una causa social, que sí, que hi ha trobades fortuïtes, comentaris distesos, murmuris eixordadors, però que l’important no és això. Ah! Jo ja tenia por que no es decidís allà, sense nosaltres, sense les masses empobrides, alguna cosa del nostre interès. Però asseguren que no. Diuen que no, que tot i que al món hi ha gent més poderosa que d’altra, cada ciutadà té un vot. Ara ja estic més tranquil. Cada persona, un vot. I si tens a la butxaca els euros que valdria un menú a qualsevol bon establiment de l’Empordanet, i et ve de gust, pots demanar un recuit de Fonteta (o d’Ullastret, tant se val!); només has d’entrar i demanar i ningú voldrà saber què penses, a qui representes, ni de quina família ets. Cada persona un vot i qui vulgui, o s’ho pugui permetre, un dinar acabat amb unes postres de nivell. Això és el que a Catalunya s’entén com a llibertat, ciutadania. Amén. I deleixo, fa dies, per menjar un bon recuit.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent