El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

RAJA CERVESA DEL MONTSENY

Raja, raja cervesa de la Muntanya d’ametistes (que deia Guerau de Liost), del Canigó de baix (si se’m permet, això ho dic jo), de la mare de la Tordera, del paradís del faig, del Turó de l’home i de les Agudes i del Matagalls. Baixa escumosa de Santa Fe i Sant Marçal i Sant Bernat i Sant Segimon. I nosaltres, a pobles i ciutats, ens rendim a les seves gràcies (les de muntanya i cervesa)…

Perquè som al bell mig de l’estiu i depèn de quines coses no vénen de gust, però una cervesa artesana, feta amb mà de mestre, seguint la millor tradició cervesera i adaptant-la al país que la consumirà, això sí que es posarà bé! I etcètera, etcètera. I si escric aquest post de propaganda d’una determinada marca, no és pas perquè m’hagin pagat ni per amistat personal (de tota la vida) amb un dels socis de la Companyia Cervesera del Montseny (que sí que hi és) ni per manca d’idees (ai!) sinó perquè em ve de gust fer-ne propaganda. I ja està. Aquest és el meu blog. Acabo d’arribar d’unes curtes vacances. He patit la Heineken i la Stella Artois. Fa calor. Davant, darrere i al voltant nostre hi ha una gran estesa de terrasses de bar. Els gots de cervesa del Montseny ploren per fora. Dins el got hi ha una excel.lent cervesa feta aquí, amb orgull de país que serà cerveser o no serà. Sense els complexos que tenen altres marques molt més “estel.lars” (per exemple a l’hora d’etiquetar). Doncs avui volia parlar d’això. D’una cervesa -que en realitat són quatre diferents varietats- que m’ha acompanyat en molts dels bons moments que la vida ens ha regalat els darrers anys. Tasteu-la. I aquest consell sí que us el dono per amistat.



  1. … unes quantes vegades -i ho sé perquè els hi vaig comprar un parell de caixes-, veus la diferència amb les industrials, fins i tot la Voll Damm és estantissa.

    En aquest sentit, és millor no provar-la…;-)

  2. Crec que no l’havia provat abans, i ahir mateix vaig tenir l’ocasió de fer-ho. En un bon entorn, la camarera ens en va oferir. La veritat és que després d’una mirada amb qui m’acompanyava, no m’ho vaig pensar gaire.

    L’agafem, junt amb uns fruits secs, escoltant un bon músic jove, a la fresca i amb bona companyia.

    Al cap d’una estona, vem repetir! Senyal que ens va agradar….

Respon a Isaac Peraire Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent