El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

Publicat el 3 de maig de 2011

QUINS TEMPS, QUINS TEMPS, SENYORA!

L’altre dia, mentre estava mirant l’aparador d’una botiga d’objectes de segona mà -només mirava, no us penseu!- vaig sentir una conversa inquietant al voltant d’unes postades…
La clienta, una senyora menuda, normal i corrent, demanava el preu d’una prestatgeria (de segona mà, esclar) i el venedor li devia dir el preu (això no ho vaig arribar a sentir). Llavors, la clienta va preguntar si els llibres -una rastellera multicolor, de volums petits, grossos, prims, gruixuts, en tapa dura, cartoné, butxaca, col.leccions de plàstic imitant pell, lletres daurades pels clàssics, alguns de folrats amb plàstic, de jardineria, de règim, de com educar un setter irlandès, en fi (semblaven algunes de les lleixes i alguns dels llibres que jo tinc a casa)-, va demanar, la dona, si tots aquells llibres també entraven en el preu.  El venedor de mobles i roba usada es va indignar. La dona va argumentar que, esclar, que sí, que els llibres, per dolents que siguin, sempre valen alguna cosa, sempre aporten coneixement, però que ara mateix “els llibres ja no valen diners”. El venedor gairebé se li va abraonar. Ell, que venia mobles vells i roba de difunts només per sobreviure, ell, que tenia aquells llibres i que se’ls havia llegit tots, ara, ara, amb els temps que corren, ara solament en demanava dos euros per volum; dos euros! La dona va arrufar el nas. Ella només volia unes lleixes i trobava que per omplir unes lleixes aquells llibres multiforma i multicolor tampoc eren res de l’altre món.  L’home li va recordar que els llibres actualment valen vint euros (aquí es va passar; ho dic jo, que veia la tristesa dels lloms d’aquells llibres). No sé com va acabar la cosa, però jo vaig quedar colpit. Per dues raons. Per la baixada del prestigi del paper (sobretot entre la gent que mai ha llegit gaire) i per la sobrevolaració del format llibre de paper, a l’altre extrem, entre la gent lectora o veneradora de llibres, que no és ben bé el mateix . Avui ha sortit la Vanguardia en català: ja era hora! La gent de la pela continua apostant pel paper. Salut tinguem.



  1. Tots hem conegut famílies que compraven un menjador (o sia, els mobles que decoren un menjador) amb llibres falsos inclosos per decorar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent