Coi d’estiu sorprenent, inestable, ple de sotragades, Déu meu! Reposarem uns dies i aviam si després hi veiem una mica més clar.
Els camps necessiten descans, renovació, adob, quietud… Aquest any, que van sobrats d’aigua, els rostolls verdegen de blat renadiu. Són promeses que qui sap.
Hi ha moments que podem arribar a pensar que ens hem tornat nòrdics, però no.
Som com som, que diuen al meu poble. I no ens acollonirem per una gotellada, ni que sigui xàfec.
Ni que sigui tempesta. Política.
Bon estiu. I després tornem-hi. I renovats.
El camp de l’Erra entra en guaret, per uns dies.
Moltes gràcies, seguidors.
Àpala.