QUÈ VOLEN AQUESTA GENT (de Winesburg, Ohio)?
La genteta de Winesburg, Ohio, són això: genteta. Es mouen per una ciutat americana de províncies, del Mig Oest, i no els passen coses gaire espectaculars, però tenen esperances, desitjos inconfessats, petits vicis…
…virtuts. Somnis que encara no són el somni americà, però que s’hi encaminen. Winesburg és avorrit, petit, provincià, polsegós, fred. Tothom es coneix. Els nois es disputen la mateixa noia. Les noies somien el mateix noi. Hi ha el botiguer, el banquer, el periodista, la mestra i el vicari. Hi ha les mares soles, els pares sols, els fills consentits, els fills deixats de la mà de Déu, les filles. Hi ha els camps de maduixes -que es travessen els vespres d’estiu per anar a fer margeres, com a tot arreu del Món!- i hi ha un tren que porta gent (que arriba carregada d’històries) i s’emporta gent (que vol anar lluny a viure altres històries). Aquest recull de narracions empeltat de novel.la (o novel.la fragmentada) és una delícia. I no cal dir res més. Si un cas parlar del seu autor, Sherwood Anderson, que s’inventa una mena de costumisme que va una mica més enllà, un costumisme que es fica dins la ment dels personatges (que xerren sols, que estan dominats per idees, desitjos, vicis, records, moments clau….) i d’aquesta manera, Anderson trascendeix el costumisme i ens porta a un món màgic, grotesc i absurd (que no vol dir fals ni trampós, sinó molt més potent i real que el costumisme tout court). I ell mateix, l’autor, mor d’una manera costumista -prenent un martini- empeltada d’accident absurd: a l’empassar-se l’escuradents d’aquest martini. Això passava l’any 1941. El llibre que comentem va sortir el 1919 i fins ara, noranta anys després, no l’havíem pogut llegir en català. Mai és tard: el llibre no ha perdut gens d’interés. La traducció -molt bona- és de Francesc Parcerisas. I els editors són els de El cercle de Viena, que ens estan regalant productes excel.lents.
És que tota la col·lecció d’El cercle de Viena és extraordinària. Són els més que dignes continuadors d’A Tot Vent, El Balancí (primera època), Clàssics Moderns d’Edhasa…
Acaben de treure un altre Kawabata preciós, “País de neu”, i estan a punt de començar la Recherche amb “Combray”!!!
En nom de Viena Edicions, et volem agrair els teus comentaris i fer-te saber que hem penjat l’enllaç de la teva ressenya a la nostra pàgina web.
Una salutació ben cordial.
Aquest llibre agrada molt, en general. Aquests dies molts blogs en fan comentari (Llunàtic, La maleta sarda). Com dius és un delícia per tot el conjunt de personatges que viuen l´època de la gran depressió en un poble de l´Estat nord-americà d´Ohio: històries d´amor, de venjança…
No em facis dir pq, però em recorda la teva última novel.la Desfent el nus del mocador. Tot el seguit de personatges, diferents temps i espais, però les aventures i desventures. En el teu llibre el fil conductor és el cambrer, i a Ohio és el periodista local.