Fa un parell d’anys vaig ser a Praga en plena primavera. El cel va estar tots els dies gris, plovisquejava a estones i un vent gelat feia picar les gotes d’aigua a les nostres cares. A Praga es celebrava la Final Four de Bàsquet i el centre històric estava ple d’aficionats (molts del Barça). Al bell mig del pont de Carles em vaig trobar uns seguidors del Maccabi de Tel Aviv; uns seguidors i unes seguidores…
…Vam coincidir davant una banda que tocava jazz estil Nova Orleans, ens vam identificar -catalans i israelians- i ens vam saludar. Llavors ella, amb el permís del seu home, i jo, sense demanar permís, ens vam posar a ballar, amb bon humor. Aquesta imatge -la de la foto- m’ha vingut a la memòria ara que fa els quaranta anys d’una altra Primavera de Praga, una primavera, la del 68, que ha donat a la història imatges impagables de tancs, banderes i flors. Ha donat algunes obres mestres de la fotografia, el cinema i l’art. Ha inspirat novel.les amb tesi, com les de Kundera, i novel.les a raig fet, regades amb pilsen, com les de l’admirat Hrabal. Ha fet néixer poemes, tonades de jazz, curtmetratges, columnes de diaris, reportatges, xerrameca de cafè. Els tancs soviètics van entrar a Praga el 20 d’agost i allà es va acabar l’experiment. La primavera de Praga, però, va deixar una llavor plantada. Va deixar, també, cares avergonyides a la majoria de països occidentals. I va deixar per sempre més tacat el règim soviètic. Va durar poc, però va ser intensa (com són totes les primaveres). Hi ha llavors que fructifiquen i ens alimenten durant dècades, com el maig del 68 o el moviment de la Nova Cançó o aquesta Primavera de Praga. Són florides que solen acabar d’hora i malament, però això no vol dir que hagin estat inútils.
Si vols un dia et deixaré veure el meu “posavas” del bar del Bohumil !!!
Per “posavasos” alguns diccionaris escriuen “rodal”. En ocasions, imitant el castellà, he vist “posavasos” i suposo que per la mateixa raó es podria escriure “posagots”. En algun lloc recordo haver llegit la proposta de “sotagots” i/o “sotavasos”.
Miracels
Recordo un viatge Vic-Praga en Bus, 24 horetes de viatge anar + 24 altres tornar, la caixa de pilsen Xarbotada i tot el cos encarcarat agafant la forma del còmode seient de bus dels anys 90. Barat això si, Visca l’avió!!!!