El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

PREGUNTAR I PROU

Tot són preguntes, que em vénen al cap. Sobre algunes fa dies que hi barrino, d’altres les acabo de trobar. Les he anat escrivint aquí. Penso que tenir la pregunta ja és alguna cosa…  

Existeix, l’or? Com s’ho fan les mandarines que no tenen grana? Què vol dir “renovar un partit”‘? Eren un muntatge els documentals del Rodríguez de la Fuente? Qui va escriure, realment, el Tirant lo blanc? Qui té por de Virginia Woolf? Quants anys té la Quica? Com està, ara mateix, la Carla Bruni? Per què fa dos dies que els trens de quarts de nou del matí del Maresme baixen buits? Quina legalitat hi ha vigent a Catalunya, la de l’Estatut que van votar el ciutadans o alguna altra? Què és la por? Per què hi ha humitats a les nostres golfes? És possible la novel.la històrica? Se sentia irlandès, Joyce? És prudent ser molt prudent? S’ha de viure molt, el present, o només una mica? Qui mana, aquí? Per què es va ensorrar Austria-Hongria? Es ven, la Vanguardia en català? Què pensa, de veritat, Duran Lleida? Plou prou? Com pot ser que es vengui tanta loteria? Val la pena pintar la façana? Algú s’ho creu, tot això ? N’hi ha prou, de mala llet? Etc.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent