El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

NEGAR L’ALTRE

207

Foto, R. E.: Un carrer de Roma.

 

He sentit un destacat polític unionista que deia a la ràdio que Catalunya no és una nació. Em sembla bé. És una opinió molt diferent de la meva. Una nació, al meu parer, és una comunitat que majoritàriament se’n sent i que ho expressa, per exemple, amb un sistema propi de partits. És més fácil que se senti nació una comunitat amb llengua pròpia, amb una història potent i (o) amb una geografia molt marcada o amb una economia específica. Però a vegades no és així. Com que sentir-se nació és una cosa sobretot de sentiment no hi ha res a dir si el polític unionista pensa que Catalunya no ho és o si un servidor pensa que sí. El problema arriba a l’hora de saber com es tradueixen aquests sentiments (o opinions)  en estructures polítiques (que són construccions humanes, no pas divines): aquesta comunitat ha de ser un estat lliure associat, ha de ser una provincia, ha de ser una regió autònoma, un protectorat…qui ho decideix? Semblaria que al segle XXI hauria de poder ser la ciutadania a les urnes (i potser no només amb arguments sentimentals, potser amb arguments pràctics). Amb tot, dins la comunitat, sigui quin sigui el resultat de la votació, i un cop implementat, hi continuarà havent gent que sent una cosa i gent que en sent una altra. En això no m’hi fico. Espero que els polítics unionistes tampoc. Ni els independentistes, quan arribi el moment, que m’agradaria que fos aviat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent