Mark Twain, l?home que vingué amb el Halley.
El 1909 Mark Twain va dir:
Vaig arribar amb el cometa Halley el 1835. L’any vinent torna, i espero marxar amb ell. Serà la decepció més gran de la meva vida si no me’n vaig amb el cometa Halley. Déu Totpoderós ha dit, sens dubte: ‘Aquí hi ha aquests dos monstres inexplicables; van arribar plegats, han de marxar plegats.’ Twain va morir, efectivament…
…el 21 d’abril de 1910. D’un atac de cor. La primavera passada, doncs, va fer cent anys. Ha estat un centenari poc celebrat, molt poc esbombat. Abans que acabi l’any he volgut rendre tribut a un dels escriptors que està darrere la meva malaltissa afició a la lectura: a ell dedico aquest post. Un dels meus llibres preferits és i serà per sempre “Les aventures de Huckleberry Finn”. Amb ell comença la novel.la americana i tota la narrativa americana moderna i ell sol simbolitza les ànsies de llibertat dels americans (i de moltes generacions de lectors de tot el món). L’autor de “Les aventures de Tom Sawyer “i “Vida al Mississipi” va escriure una autobiografia interessant, plena d’humor, d’enyorança dels temps mítics de la navegació a vapor, però també farcida de tragèdies familiars (les moltes que va haver de viure Samuel Clemens, el Mark Twain real). Aquesta “Autobiografia” està considerada per alguns crítics com un clàssic de les lletres americanes, la veritat és, però, que li hauria convingut una esporgada; amb tot, val la pena llegir-la bo i gronxant-nos en un balancí. Fa cent anys Mark Twain se’n va anar amb el cometa Halley i ens va deixar sols en un rai baixant pel Mississipi. Lliures. Potser també espantats.