El camp de l'Erra

Avui fa un bon dia per parlar d’aquest llibre d’Edgar Lee Masters: plou i a estones surt una ullada de sol i els vidres s’enlloren i ploren i tot, que diria el poeta. Unes veus parlen des del cementiri… 

Res de terror gòtic. Són les veus de les persones que van viure a Spoon River i que ara, des del més enllà, ens expliquen, es justifiquen, reclamen, declaren el seu amor, les seves pèrdues. Aquesta ANTOLOGIA, un clàssic entre els clàssics americans -i per tant nostres-, la seva petja, el seu aroma, es troba darrere, sota i dins, damunt l’obra de molts autors americans, com ara Sherwood Anderson, per dir-ne un de conegut i apreciat per nosaltres. Res de terror gòtic. Res de southern gothic. O bé sí. O costumisme. O la vida, la vida, cordons. Cada veu, cada fantasma, ens explica, per mitjà d’un poema monòleg, alguna cosa de la seva vida (de quan era viu, és clar) i les veus d’altres morts matisen, contradiuen, confirmen allò que acabem de sentir. Sempre -venint com vénen les veus del més enllà- amb un calfred a l’esquena, a la nostra esquena. L’aparició fa poc de la traducció al català d’aquesta cosa tan maca (una feina de Jaume Bosquet i de Miquel Àngel LLauger) és la millor excusa per seure una estona al peu d’aquestes tombes i escoltar la veu dels absents, que sempre tenen coses importants per dir. I així també aprenem que escoltar els morts -fins i tot els nostres morts- pot ser una cosa agraïda i fins i tot un punt feliç.