Temps era temps, la Caixa Catalunya donava llibres per sant Jordi. Hi havia cases on no antraven altres llibres que aquests. Calculo que era el 1987 que l’entitat va regalar l’Agulla Daurada als seus clients. Jo n’era un. Com que els regalaven, tothom corria a agafar-los. I per la mateixa raó, de vegades eren poc valorats. Vull dir que quan es feia canvi de casa o de mobles els primers sacrificats eren uns llibres que m’imagino que us deuen sonar: Shogun, Clochemerle, Catalans Universals, Eric Cantona, Ceràmica catalana, Un senyor de Barcelona, La chica de las bragas de oro, etc. I aquest llibre que dic. Si feu una cerca a internet veureu que és fàcil trobar exemplars de l’Agulla Daurada en edició de Caixa Catalunya a un euro o dos. A Alcaudete de la Jara, Toledo, el venen a 4’32 euros. Concretament el té la llibreria de vell El Mercadillo de Miguel. Diu que el llibre s’ha fet servir. Home, ja és alguna cosa. Hi ha més ofertes. Algunes diuen que l’exemplar que tenen a la venda és molt bo, sense senyals d’ús. En fi. Ja estaria tot dit. Em vénen al cap imatges de buidar unes lleixes i trobar-hi llibres d’una Caixa o altra, ben empolsinats. Records de primaveres i paraigües, oficines petites amb aromes d’ambientador, calendaris i corbates, lleixes mig buides de cases de coneguts. Tot canvia i encara no sabem si per bé o per mal. Avui em quedo amb l’estrany viatge fins a Alcaudete de la Jara d’un llibre de la Montserrat Roig que va regalar Caixa Catalunya als seus clients. L’Agulla daurada, els que el coneixeu ja ho sabeu, és un llibre que fa de molt bon llegir i que deixa una petja forta. Les ventades s’ho han endut gairebé tot, però el llibre s’ha quedat aquí. I la Roig.