LA VIDA PER RAIL…a les llibreries
…la portada crec que s’adiu amb el contingut. I m’agrada. Suggereix més que no explica: ja és això. Les narracions de LA VIDA PER RAIL passen, sobretot, dalt de trens i en estacions de partida i d’arribada (algunes molt plenes de gent, d’altres potser abandonades). Però hi ha també històries ambientades en una barqueta, un avió, un autocar, un carrer o una terrassa més o menys balneària. També al metro, en passen de coses. I dins un cap sobre un coixí. Drama, comèdia? Hi ha personatges i geografia. Ah, i punt de vista. I punt de mira. Dimecres dia 22 de febrer a les set del vespre, si no m’erro, el presentarem -junt amb els altres premiats de la Nit de Santa Llúcia- a la seu nacional d’Òmnium Cultural, al carrer Diputació, 276 de Barcelona. No cal dir que estem contents.
el que passa és que als que:
– tenim les lleixes plenes i no ens hi caben més llibres
– tenim muntanyes de llibres encara per llegir
– no sabem d’on treure les hores per llegir
– estem traumatitzats per tot això
– no voldríem que sortissin més llibres, perquè aixì ens posaríem al dia
i
– malgrat tot tenim unes ganes boges de llegir tot el que fa el Ramon Erra,
… a aquests, deia, ens acabes de posar un greu problema, moral i metafísic.
i… Qui ens paga el psiquaitre?
.
De totes maneres, celebrem el llibre (mal que això vulgui dir que celbrem el nostre conflicte interior).
.
VISCA L’ERRA!!!
…
I és que ja només ens faltava això: un tren que es mossega la cua…
.
.
Entremig d’una frase i l’altra, vint-i-tres contes que llegirem amb un gran plaer. Perquè, que es pot esperar, si no, d’un llibre que en els epígrafs s’encomana a Tolstoi, Salvat-Papasseit i Frankie goes to Hollywood?
.
.