El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

LA TEORIA SUECA DE L’AMOR (Al Singuerlín)

image_gallery

Allò d’allà és el Singuerlín, deia algú referint-se als blocs de pisos penjats dalt d’uns turons que es veuen entrant a Barcelona venint de Vic. I et quedes amb la imatge i el nom, i des de petit ho tens classificat dins l’apartat més o menys abstracte de, ui, no sé si hi viuria! Fins que aquest divendres decideixes anar-hi perquè és el lloc més proper on fan el documental La teoria sueca de l’amor. Hi arribes de fosc. La primera impressió del barri i de tota la Santa Coloma de Gramenet que travesses és prou bona. Vas recordant que això és la dura Santako. A la biblioteca ja hi ha assegut aquest públic que a Catalunya és la base de tots els actes culturals: dones d’entre cinquanta i vuitanta anys. Arriba més gent. Alguns homes i alguns joves. Una quarentena de persones van esperant que s’apaguin les llums de la sala (la biblioteca del barri de Singuerlín). Les dones, que seuen darrere nostre (es nota que són un grup), comenten, en castellà, que la pel·lícula serà en versió original (anglès i suec) amb subtítols en català. Una d’elles diu, més o menys, “com serà que no ho entenguem, si més no amb els gestos, bé que miràvem el Xarlot i l’enteníem”. Una altra li diu que ella té el nivel B de català, però, això de llegir subtítols pot ser complicat. Van parlant, majoritàriament en castellà, però també diuen coses en català. Les anem escoltant. Baixa l’encarregat de passar la pel·lícula i diu que hi ha la opció de veure-la amb subtítols en català o en castellà. Ja hi som, penso jo. Se senten unes veus que diuen, sense grans escarafalls:

-En castellano.

I unes altres, també tímides, a les que m’afegeixo:

-En català. Així practiquem.

L’home diu votem. Més o menys hi ha empat. No sembla que la gent s’exciti gaire amb el debat. Al final diu: Va, passem-la en català així practiquem.

Engega el documental que potser ja heu vist. És força impactant. Parla de la solitud que ha portat l’estat del benestar a Suècia amb la seva dèria de voler preservar l’autonomia de les persones per damunt de tot. Així, després de quaranta anys, la meitat de la població viu sola. Mor sola. Molta també engendra sola. En fi, un documental força recomanable sobre la interdependència i la necessitat dels altres. A la sortida, ningú parla dels subtítols. Tothom comenta la solitud  dels vells suecs i com van les coses aquí. Tothom parla amb tothom. A fora cauen gotes.

Anem cap al bar del mercat. Allà mateix. Ple com un ou d’aquell públic de barri. Entrem i em sento com a casa entre una gent que parla, gesticula i comenta. Llengua a part, com m’ha passat altres vegades, noto que s’assemblen molt a la gent amb la que jo he crescut: gent de poble de la Catalunya profunda. Les classes populars parlem fort, ens mirem descarats, mengem a gust i sense gaires manies, compartim espais que no sempre són amples. La cambrera, jove, ens atén en català amb gran naturalitat. Les tapes, boníssimes. Algunes de les dones del grup que hi havia a la biblioteca entren i ens saluden. Paguem. Sortim. Fa un xim xim agradable. Deixem el barri del Singuerlín i la “dura” Santako amb bon gust de boca.

016e349d371c1421075019b924276fae

 

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent