El camp de l'Erra

A les nou del vespre tothom sabia que Marine Le Pen treia el vint-i-cinc per cent a França, que Siritza guanyava a Grècia, que els euroescèptics britànics no sé què, que a Dinamarca tal, però no podíem saber què ens passava a nosaltres. I volíem saber-ho quan les urnes encara estaven calentes. Llavors, em va arribar el primer whatsapp…

Al meu poble, altíssima participació i resultat històric. Comencen a arribar missatges. Petita capital de comarca. Tal mesa. Tal col.legi. Les dades venien d’aquesta manera, en comptagotes, a través de piulades, grups de conversa, missatges, comentaris de bar, que m’acaben de dir que si Torelló, que si a tal col.legi de Sabadell, que si tal mesa de Vilafranca. A tal col.legi, tradicionalment mooolt socialista, ha guanyat esquerra. Diuen que podria ser que hi hagués sorpasso. A tal poble, al meu altre poble, també. Al poble de més enllà, Convergència. I què, què, com queda la cosa?Doble sorpasso, dius? És un rumor. A Rac 1 diuen que, que i que. Sí, sí, de bona font. Uns interventors ja tenen els resultats de…I els de Ciutadans, pugen o què? El procés, suma? El PP baixa? Mentrestant, els mitjans tradicionals anaven marejant l’audiència amb la participació de….de les sis de la tarda! Però, que ens prenen per totxos! Per què no hi havia cap sondeig fet a peu d’urna, encara que fos mig d’estranquis? I com que no hi era, la gent, que ara es desborda per totes bandes, va agafar la batuta. Va agafar les regnes i va decidir que ens anirem informant els uns als altres. La veritat és que d’aquesta manera va ser força més emocionant. Arribaven dades de moltes bandes, a través del mòbil, i era qüestió d’avaluar-ne la fiabilitat. També s’ha de dir que alguns digitals publicaven seleccions de piulades. El vespre de les europees, que semblava que seria molt de mal passar, es va convertir en una d’aquelles vetllades que creen afició. Sorpreses, rumors, complicitat, mentides, errors, desitjos, vida social. I per fi, passades les onze, la constatació que la gent, noi, quan agafa el sobre, hi fot el que li sembla. Ja poden anar dient, ja. Per sort.