És un tema: això d’uns poderosos esclafant, literalment, gent senzilla (Herodes i els innocents). Per això hi ha qui ha comparat aquest quadre de Brueghel el Vell amb el Gernika. I no seré pas jo el que ho discuteixi. A mi, ja ho he dit altres vegades, la contemplació de les pintures de Breughel, mal sigui en una monografia de taschen, m’ajuda a passar l’hivern….
Ahir hi vaig pensar. Vaig pensar, hauria de tornar-me a mirar aquell quadre de Brueghel, aquell del bonic paisatge nevat i els soldats perpetrant una carnisseria. Com se solia fer, Brueghel va ambientar l’horrible tema bíblic en un paisatge de Flandes. A Flandes estaven molt escamats amb els espanyols, sobretot amb el Duque de Alba, que hi va arribar decidit a acabar amb la revolta flamenca al preu que fos. Per això de seguida es va dir que l’Herodes del seu quadre recordava molt el duc i que també hi havia alguna cosa a dir de l’estendard que portaven. Ésclar que el quadre va ser pintat, sembla, una mica abans d’aquesta guerra (potser un any abans de l’arribada del duc). S’ha dit que el fill de Brueghel, que en va fer altres versions, també va retocar una mica el quadre original del seu pare precisament per fer pensar en la repressió dels espanyols. Després s’ha dit que qui el va retocar, però en sentit contrari, va ser l’emperador Rodolf II d’Habsburg, que tenia aquesta pintura en molta estima però considerava que deixava malament la seva família espanyola (era nebot de Felip II) i per això va dissimular una mica la barba del duc i els símbols de l’estendard. En fi. Que el tema va més enllà de la cosa bíblica, sembla evident: el fet d’anar guarnits amb casc i amb llances de l’època, els soldats d’Herodes, ens fa pensar que les víctimes que vol mostrar Brueghel són la canalla de Betlem i també la gent d’un poblet del seu país i de la seva època i de passada també el poble aixafat de tots els indrets i de totes les batusses i de tots els temps. El Duc d’Alba, com tants d’altres, devia morir de vell i potser al llit. Els aixafats, aixafats estan.