El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

Publicat el 21 d'abril de 2010

LA FLOR MÉS MACA DEL MEU PAÍS ÉS L’ORTIGA…

Per sant Jordi regaleu ortigues dins de papers de cel.lofana. I el kama-sutra, també podeu regalar, per aprendre postures, maneres d’entomar sense dolor…

Oferiu llibres de cuina (que us ensenyin a cuinar plats de fantasia amb ingredients dolents que s’acaben vomitant), llibres de jardineria (que us expliquin com es pot fer llaurar dret la gent desafecta, els que no volen creure en constitucions; i com podar fins a deixar un fruiter, ja de natural petit i que es blinca, en un no res, en un bastó) i un manual que us ensenyi a amanyagar un doberman, penso, també. En fi, aquesta mena de coses, necessitem. Perquè enguany el Sant Jordi arriba en molt bon moment. Hi ha hagut una mena de comèdia, un vodevil, un teatre de tresillo, molt a ponent. I els polítics que tenim a la feina aquí, i que paguem entre tots, aquests xiulen el meu capell té tres puntes, tres puntes té el meu capell. Divendres regaleu ortigues, per anar d’acord amb l’ànim del país. Però diumenge, diumenge, diumenge sí que és el dia de la rosa, a molts pobles, inclòs el meu: aquest any arriba tardà el sant Jordi, com la primavera. Arriba el vint-i-cinc. Diumenge, doncs, sí que us podeu esbafar, ni que sigui amb espardenyes. Diumenge es pot votar amb la cara alegre i molts ho farem. Sortirem al carrer amb la cara alegre, ballarem, esmorzarem plegats, riurem i votarem i direm que la flor més maca del nostre país és l’ortiga: aviam, aviam qui se la passa pel…



Respon a Barni Xic Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent