El camp de l'Erra

Perdre la canalla en una duna. Costa molt de caminar damunt la sorra i quan mires lluny tot es veu igual. A baix de tot, caient en picat els 117 metres sobre l’oceà, es divisa una finíssima franja de platja, que no saps si és prou ampla perquè hi camini algú. La canalla. Baixar i pujar és cansat, el cor no pot. Els peus s’ensorren. La pols fina t’entra a la gola i te l’asseca. És una duna i és una metàfora del desert, potser per això, quan perds de vista la canalla, el cor se’t torna petit i la natura se’t menja, t’engoleix l’angoixa. Quin lloc, déu meu, quin lloc la duna de Pilat (Pialàt, en gascó?)! Baixar-la a tot córrer, encara que pot semblar un trenca-cames, és un gust inoblidable perquè la sorra per dins és fresca i per fora calenta de tot el dia de batre-hi el sol. Anar-hi a la posta segurament és la millor hora, però també afecta més si es dóna el cas de perdre de vista la canalla; pensar que es va fent fosc, que allò és un desert, tot igual fins on allarga la vista, que arribarà la nit i allò és immens. I tot sorra. La gent es veu com unes taquetes de colors que aviat seran ombres. Més enllà hi ha l’oceà o el bosc de pins inacabable. Però després també penses que és un desert concret, petit, que té un final. I localitzes la canalla. I respires.