El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

LA CONQUESTA DE L’OEST

Una càmera sobrevola les Muntanyes Rocalloses mentre una veu en off diu: Aquesta terra avui té un nom i és marcada als mapes. Però els noms i les marques i els mapes tot això es va haver de guanyar, a la natura i a l’home primitiu…

This land has a name today, and is marked on maps. But, the names and the marks and the maps all had to be won, won from nature and from primitive man… Així comença la conquesta de l’oest. La pel.lícula. Però també la conquesta. La gran epopeia americana. Posant nom a unes terres -que per altra banda, moltes vegades ja en tenien- i fent-les sortir amb aquests noms nous als mapes. Però tot això es va haver de guanyar, a la natura i a l’home primitiu. I aquesta marxa cap a l’Oest, que es feia individualment, per parelles o per famílies o en llargues caravanes, la protagonitzaven els fanàtics religiosos carregats de fills i filles, les vídues granadetes amb fusell inquiet, les coristes fantasioses i fluixes de moral, els jugadors de cartes de pistola nerviosa, els caçadors de fortunes disposats a tot, els fugitius per vici, les marasses de recta moral amb nois adolescents, les prostitutes fines, els hereus escampa… pel camí trobaven arapahoes, cheyennes, cherokees.. homes primitius comparats amb els colons (que ja se sap, ho deixen tot perquè no tenen res). Els apartaven, si podien -els colons als indis, però també alguns cops els indis als colons-, perquè eren una nosa. Com les ramades de búfals que entorpien la construcció del ferrocarril i més tard el pas dels trens i que es van haver d’eliminar (eliminant així també la cultura d’aquests indis, d’aquestes terres). Allà es moria molt. Es moria de fred, de fletxa, de naufragi de rai, d’escopeta, de pena, de vell. La gran epopeia americana va ser terrible. Feréstega. Sentimental. Salvatge. Cruel. Injusta. Agosarada. Una mortaldat. Una aventura que ha poblat els nostres somnis. Violenta, sentimentaloide, d’una estètica i una ètica a vegades dubtosa i a vegades impressionant. A mi m’agrada molt el western. No hi puc fer més. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent