El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

LA BÍBLIA DE LA DORIS LESSING

Poc després de casar-se, havia començat a sentir repulsió sexual per ell, un sentiment que era incapaç de controlar o dissimular. Allò va redoblar el desig en ell, cosa que va fer augmentar l?aversió d?ella; fins i tot semblava que al George aquella repulsió li produïa una certa excitació i un cert plaer. Aparentment, havien arribat a una mena d?irremeiable punt mort psicològic. Doris Lessing, El quadern daurat.    Aquest fragment, que reprodueixo sense permís de ningú, pertany a allò que alguns diuen que és la "bíblia del feminisme". Amb tots els respectes: no ho és….per sort!

Com tampoc ho és Una cambra pròpia, de la Virgína Woolf. D’aquestes dues grans obres de la literatura (sense més adjectius), em quedaria amb la de la Woolf, però tampoc faig fàstics a El quadern daurat, un llibre immens que es llegeix d’una tirada. Són clàssics dels segle XX. No són bíblies. Per sort no són bíblies (però he de reconèixer que vaig trigar temps a llegir el Quadern Daurat, perquè pensava que era una mena de pamflet feminista llarg. Per sort, la meva companya em va insistir i vaig poder descobrir que era alguna cosa més. Vull dir que les etiquetes de feministes els fan més mal que bé a aquestes obres). Una iaia torna de comprar, baixa del taxi i un periodista li pregunta si sap que li  han concedit el Nobel. Llavors es produeix una imatge de les més maques que he vist darrerament: la iaia deixa la bossa a terra i diu alguna cosa com "mare de Déu!", o "Jesús" o bé "Hòstima" o un equivalent en anglès (l’amic Florenci m’ha fet arribar aquest vídeo a partir de l’edició digital de El corriere de la sera, cosa que li agraeixo des d’aquí). En fi, que és una dona de vuitanta anys llargs que torna de comprar i que resulta que tots els ulls del món l’estan fitant. I ella, digníssima com és, no reacciona com la colla d’egos que tots coneixem, que es fan els desmenjats o els místics o els bohemis. No, la Lessing diu que està contenta. Que aquest premi li faltava. I no sé quantes coses més diu, amb les que potser estic o no estic d’acord. Jo, la veritat, és que no crec en bíblies (fetes servir com a manual o com a guia espiritual), si de cas crec en la màgia de la literatura, en la bellesa dels textos: tota l’ ètica, tota la reflexió feminista, tot allò de més a més que hi volgueu posar, ja ens arribarà sense entrebancs. Felicitats Doris Lessing!



  1. Ostres, veig que em cites! El vídeo de la Lessing baixant del taxi em va impactar profundament. Potser em feia pensar amb la Marguerite Yourcenar.

  2. He vist el video del i m’ha semblat veure que l’home que va al costat de la Doris Lessing porta una carxofa a la mà. Ho he trobat força curiós Potser és que la Doris li fa portar a l’home perquè no li cap a la bossa. Qui sap. 

    El que és realment curiós, però, són els comentaris que els que han vist el video deixen escrits: Es comença felicitant a la Doris, i s’acava amb comentaris on s’insulten autors d’altres comentaris anteriors tot discutint qui hauria de guanyar o no el nobel.

    Salut!

  3. returning to new
    versace sunglasses
    support the agency’s civil rights chanel
    earrings cc
    work in the years ahead. vivienne
    necklace
    “I look forward to Hermes
    kelly bag
    some type of relationship with versus
    sunglasses
    the department in the future,” gucci
    cufflinks
    Sherrod said. “We do need gucci
    replica watches
    to work on the issues replica
    tiffany jewelry
    of discrimination and race in oris
    frank sinatra
    this country.”
    The Agriculture Department official, breitling
    replica
    based in Georgia, first grabbed cartier
    tank a vis
    national headlines last month after juicy
    couture charm bracelet
    conservative blogger Andrew Breitbart
    posted chanel
    2010
    a video clip of her
    christian Dior bags

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent