I TU QUI ETS? (VEUS de la nova narrativa catalana)
Al llibre som 41 però a la presentació vam ser als voltants de vint. Som les “VEUS de la nova narrativa catalana” (segons la tria feta per la Lolita Bosch). A l’altell del recuperat -i diuen que mític- Bar Velódromo del carrer Muntaner hi anaven pujant copes de Moritz (amb comptagotes). Hi havia fotògrafs de premsa, els del programa Ànima del 33 (que dilluns vinent parlaran d’aquest tema) i gent del món editorial. Hi havia bon ambient. Generació Cacaolat, deia avui El País; Generació? Amb prou feines ens coneixem…
Són uns quinze anys de diferència des del més jove fins al més gran (no cal dir que un servidor està a la banda alta… d’edat, vull dir!) i mentre uns encara ronden de nits, uns altres estan de primera cria i d’altres ja breguen amb fills adolescents (i això val també per llibres). Homes i dones de Barcelona, Ciutadella de Menorca, Palma, Sóller, Manlleu, Vic, Lluçà (ehem!), Girona, Sabadell (també Terrassa, sí senyor!), Santa Coloma de Gramenet, Gelida, Torís, Manresa, Flix, Nador… la generació Cacaolat està escampada pel país. Però la majoria no es coneixen entre ells (no ens coneixíem entre nosaltres). Per això ahir al vespre la pregunta més repetida era… I tu qui ets? Hi havia l’editor d’Anagrama, Jordi Herralde, responsable de la versió castellana (esclar, VOCES). Hi havia l’Eugènia Broggi, editora d’Empúries. La Lolita Bosch va dir que la literatura catalana estava molt mal valorada pels mateixos catalans (i era desconeguda). Es preguntava per quina raó. Si vol un dia li ho explicaré. També va dir que ella la trobava boníssima, sincera i innovadora (o alguna cosa per l’estil). L’Herralde també n’estava orgullós, d’aquest planter. I la Broggi. Després va venir la Isabel Obiols, la meva editora, que també creu -i molt- en la nova narrativa catalana. Va ser una presentació -però sobretot una trobada- molt interessant. Ara ja ens comencem a conèixer entre nosaltres. I el públic?