El camp de l'Erra

CRÒNICA D'UNS TEMPS TRASMUDATS

Publicat el 7 de gener de 2013

I DIRÉ QUE L’EUGA PARI…

Sota el penya-segat del Mal temps, a Sinera, hi ha l’hostal i la petita capella de Mont Calvari, lloc de devoció d’arenyencs, mariners i gitanos… 
              

A principis del segle XX, envoltant completament l’ermita del segle XVI, s’hi va edificar un hotel-balneari de molt luxe amb un restaurant: el restaurant encara existeix -l’ermita també-, però l’hotel va ser dividit i transformat en vivendes, després en oficines, botigues i altre cop vivendes, amb unes eixides de fusta des d’on es pot contemplar el mar. Aquell mar.

….Corro a Sinera,
amb galant, cotxe i cuinera.
Menjarem, durant la fuga,
pinyonets, matafaluga,
raïm, menta, melmelada,
rogerons, carn de becada.
I diré que l’euga pari
a l’hostal de Mont Calvari.

Com que és un lloc per on passo sovint, he pensat que faria servir aquests versos trepidants -trets de les pàgines de la Primera història d’Esther- per recordar el seu autor, Salvador Espriu, al començament d’aquest any del centenari: qualsevol excusa és bona. I així, jo també diré a l’euga que pari un moment a l’hostal de Mont Calvari, per agafar forces. Per recuperar l’alè. Sinera. Espriu. 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Ramon Erra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent